Més de cent activitats, entre tallers, tasts, xerrades, demostracions, exposicions i sortides per a petits i grans, tindran lloc avui a Igualada, en el marc de la 4a edició de la Jornada Gastronòmica de Plantes Oblidades, organitzada pel col·lectiu Eixarcolant. Per a Marc Talavera, actual president de l'entitat, la jornada és un projecte transformador per generar dinàmiques, on redescobrir les plantes silvestres i les varietats tradicionals. «Volem demostrar que és possible i necessari un nou model de producció, distribució i consum dels aliments, que tingui en compte el territori i on les plantes silvestres i les varietats locals hi tinguin molt a dir».
Què s'entén per hàbits alimentaris?
L'hàbit alimentari és decidir què posem davant nostre en cada àpat del dia. Escollim si menjar és una acció vital per sobreviure o decidim que menjar és un plaer, una acció de salut i un gest transformador. L'aliment ve d'algun lloc i en funció d'on vingui contribuirem a unes o altres causes.
En què us heu centrat per fer les activitats familiars?
Volem apropar la jornada de dissabte a tots els públics. Els nens i nenes són els consumidors del futur i sabem que és més senzill canviar els hàbits des de nens o joves que no pas quan som adults.
Es donen la mà la jornada gastronòmica i la sobirania alimentària?
No hi haurà sobirania alimentària si no tenim present les espècies silvestres i les varietats agrícoles tradicionals. Per ser sobirans de forma alimentària, primer cal poder decidir sobre el que cultivem, comercialitzem i consumim; i, segon, el que consumim ha de provenir del nostre territori. Aquestes dues variables es troben si en el territori diversifiquem els cultius mitjançant les plantes oblidades, que són varietats antigues i plantes silvestres que ara mateix no es cultiven.
Durant la jornada s'explicaran plantes per usar i quines no són aptes per al consum?
Reivindiquem l'ús i el coneixement de les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles. Hem de saber també quines no utilitzar i com diferenciar una rosella, una malva, una cosconilla, un lletsó o una ortiga de varietats semblants, però no adequades o fins i tot tòxiques.
Quines propietats té una sopa d'ortigues?
Primer de tot, és bona. Després, té un alt contingut mineral. Cadascuna d'aquestes plantes, com tot aliment, té una composició nutricional pròpia. Unes plantes tenen un alt contingut en vitamines, altres, com els espinacs, tenen una alta presència d'oxalats. Són tan o més interessants que els vegetals que consumim.
La xocolata, de cacau o de gar-rofa?
Depèn del consumidor i de l'origen. Depèn d'on vingui i qui hagi treballat la garrofa o el cacau. La garrofa la podem produir aquí i el cacau el podem importar de forma justa per col·laborar en el desenvolupament sostenible en els països d'origen. Als tallers farem xocolata de cacau sostenible on hi hem incorporat plantes silvestres, com la menta o la malva, per aportar matisos al gust.
Som el que mengem o mengem segons com som?
Tal com mengem ens defineix com som. La casuística ens porta a no consumir els productes que ens agradaria, per cars, per no trobar-los als comerços generalistes o per manca de temps. El que mengem ens ho condiciona també el nostre estat nutricional, i escollint el que mengem escollim com volem que sigui el nostre ter-ritori i el model de producció d'aliments.
Quanta superfície agrícola catalana s'usa per al gran cultiu i a què es dedica?
La gran majoria es dedica al cultiu cerealístic i al de llegums destinats a fer pinsos per alimentar el clúster porcí, els productes derivats dels quals viatgen casi tots al centre i nord d'Europa. Hipotequem el territori per obtenir una producció alimentària d'exportació i nosaltres ens quedem amb l'agroindústria transformadora del porcí i les externalitats negatives, com ho són els purins. Junt amb altres exemples, fa que la diversitat que hi podria haver al camp català no es faci realitat, que es mantingui un cultiu majoritari i que, tal com està estructurat, no es pugui satisfer la demanda del territori. Reestructurar-lo significa que més del 90% de la demanda alimentària de Catalunya podria ser satisfeta amb productes del mateix territori, sense disminuir la varietat en la dieta.
