22 de abril de 2019
22.04.2019

«Ens preguntem si el raspall de dents s'ha de connectar a Internet»

Manel López reflexiona sobre el camí que agafen els avenços de tecnologia i informació

22.04.2019 | 00:08
El consultor tecnològic Manel López

És consultor tecnològic i analitza el procés i el canvi que viu la societat amb aparells i nous sistemes de comunicació

Des de petit que el fascinaven els aparells amb botons i la tecnologia. Volia ser astronauta, més endavant físic i després va estudiar electrònica. En el moment d'escollir entre cotxe i ordinador comenta a Regió7 que «allà vaig tenir el meu primer PC. Recordo que va ser l'època en què vaig veure Jocs de guerra, una pel·lícula que va despertar moltes consciències, com és el tema de la ciberseguretat i que actualment vivim». Manel López (Igualada, 1968) és director i fundador de CEINA, autor de cinc títols més, tots de format tècnic. Els darrers mesos ha presentat el llibre Internet de las cosas, de divulgació tecnològica.

Sota el nom genèric d'Internet de les coses, què és una cosa?

En realitat, el concepte Internet de les coses encara no té definició formal. L'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) ens que regula normatives de comunicacions a escala internacional, té un apartat específic sobre Internet de les coses. Encara ara es demana ajuda a la comunitat per poder definir què és, què fa i com funciona. La descripció mínima és la possibilitat de connectar qualsevol cosa amb el món i amb altres coses. Hem obviat el mot Internet perquè moltes de les coses connectades poden funcionar de forma autònoma, aïllades de la xarxa. La pregunta clau és per què volem que una cosa, sigui unes ulleres, unes claus, una nevera, estigui connectada a Internet.

I en què es diferencia l'Internet que coneixem i veiem al navegador amb aquesta altra interconnexió?

El primer Internet de les pàgines web enviava la pàgina web d'un ordinador a un altre sense cap possible interacció amb l'usuari. Més endavant ja permetia que l'usuari hi interactués i fins i tot podia alimentar aquesta pàgina amb més informació. Amb l'Internet de les coses són les mateixes coses les que proveeixen la informació de forma constant sense la intervenció humana. La quantitat d'informació generada en cada moment de les nostres vides és molt més potent que en qualsevol altre estadi anterior. Les big data o la intel·ligència artificial permeten analitzar aquest volum ingent d'informació.

Aleshores podem dir que una part del futur més immediat de l'Internet de les coses no sabem encara per a què el farem servir?

Som davant d'una evolució tecnològica i a la vegada ens preguntem si cal tenir una nevera o un raspall de dents connectats a Internet. Cal observar d'extrem a extrem el fet que les coses es puguin connectar. Un rellotge que pren el pols a un corredor és una futura eina per transformar el sector de la salut. Aquest mateix rellotge connectat a Internet pot descongestionar les sales d'espera dels hospitals connectant el pacient amb el metge de forma remota. L'alliberament de recursos permetria uns diagnòstics fets per videotrucada, per exemple, amb la informació real del pacient tractada pel professional. En el sector industrial, les màquines poden avisar quan cal fer un manteniment no tan sols correctiu, sinó preventiu i assenyalar la peça que cal canviar abans que s'espatlli per rendibilitzar el procés productiu.

Eudald Carbonell afirmava que amb l'evolució tecnològica podem arribar a eliminar una part de l'atzar que ens ha permès evolucionar.

És un canvi de paradigma en què ens qüestionem les coses. Fa uns anys just ens sabíem 15 telèfons de persones i ara diem a un dispositiu que ens truqui a tal persona i l'aparell truca. És un canvi de model al qual o ens afegim o quedarem exclosos.

Necessitarem ser els gestors de la xarxa del nostre Internet de les coses o obrirà nous sectors laborals administratius que ho gestionaran?

És un escenari. Tot el que he plasmat en el llibre és una visió de futur, basant-me en indicadors que assenyalen quins passos se seguiran. A priori, els objectes connectats a l'Internet de les coses podran autogestionar-se i nosaltres hi interactuarem de forma molt natural, amb una intervenció mínima.

El nostre futur més immediat és un estadi prebiònic o ja hi som?

És cert que ja hi ha dispositius integrats en els éssers humans, per exemple, les càpsules que s'implanten sota la pell a Holanda, dispositius que milloren la vista o lentilles que mesuren el nivell de sucre a la sang i altres prototips. Actualment ja tenim accés a unes píndoles que en prendre-les permeten monitorar com t'alimentes o si segueixes la medicació prescrita. Aquesta informació sobrepassa la privacitat de la persona malgrat el benefici que suposaria, ja que a vegades afirmem amb rotunditat davant el metge que hem seguit el tractament mèdic recomanat quan no és cert. Als edificis intel·ligents, per exemple, es pot monitorar el treballador, analitzar-ne l'estat d'ànim i millorar l'entorn de treball regulant llums, ambient, temperatura i altres variables per reduir i minimitzar els riscos d'una possible situació d'estrès. Ara bé, la legislació i la privacitat són elements a tenir presents.

Com veu l'ús de la tecnologia en l'aprenentatge i la vida dels infants?

L'ús de les noves tecnologies per a l'aprenentatge dels infants té la cara A i la cara B. Estic en contra d'un ús de la tecnologia com el que a vegades fem els pares, com el recurs de deixar als nens i les nenes els mòbils perquè juguin. Aquest és un mal ús. Ara bé, la tecnologia també permet a la meva filla consultar com es pronuncia una paraula en anglès o saber què és el Colosseu romà. Saber com fer anar la tecnologia ha de ser un element necessari en l'educació dels nostres fills.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook