Intentar que les empreses anoienques siguin més eficients i respectuoses amb l'entorn mitjançant una optimització dels recursos industrials. Aquest és l'objectiu del projecte Anoia Circular, pioner a la comarca, que ahir es va presentar a la seu de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), i que anima els empresaris anoiencs a implementar un model de producció sostenible, amb la possibilitat de rebre ajuts de l'Agència Catalana de Residus.
A banda de l'Agència de Residus, el projecte també té el suport de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal de l'Anoia. La UEA hi va començar a treballar fa dos anys «amb recursos propis de l'entitat perquè crèiem i creiem que hem d'apostar per aquest model econòmic de producció i consum sostenible i conscienciar-nos que vivim en un planeta de recursos finits», segons apuntava ahir la gerent de l'entitat, Paula Arias.
En una primera fase es va fer un estudi a més de 52 empreses de la comarca per conèixer, entre altres coses, els principals residus que generen, les necessitats de recursos que tenen, o les mesures sostenibles que ja es porten a terme. Ara hi ha en execució la segona fase del projecte, que pretén assessorar, formar les empreses i acompanyar-les en el disseny de projectes vinculats en l'economia circular (que fomenti els models sostenibles). Aquesta fase es denomina Connexions en economia circular, i té el suport de l'Agència Catalana de Residus, que atorgarà subvencions als projectes avalats. Les empreses ja poden presentar-los a la UEA, que el proper mes de juny els farà arribar a l'Agència Catalana de Residus perquè els valori. Els que no surtin escollits es podran presentar a una futura convocatòria de l'Agència o bé a l'Agència ACCIÓ.
Una crida a implicar-se
Amb un volum de més de 550 socis, la UEA va fer ahir una crida perquè les empreses confiïn en aquest projecte, i en els estudis i les anàlisis dels seus sistemes i cadenes productives.
Per la seva banda, la directora de l'Àrea d'Economia Circular de l'ACR, Pilar Chiva, va detallar tot el procés. Va explicar que les anàlisis que es recullen són font de projectes que es presenten a l'Agència Catalana de Residus, a partir dels quals, un cop detectats els punts on l'empresa pot cooperar amb altres sectors empresarials i on pot implementar, per exemple, producte reciclat en les relacions d'oferta i demanda amb altres actors econòmics, l'ACR executa plans econòmics de subvencions i ajudes «per als diferents graus de maduresa en què es troba una empresa i la seva activitat en relació amb l'economia circular».
L'Agència Catalana de Residus ofereix subvencions per a recerca i desenvolupament, ajudes a proves pilot i suport en la millora dels projectes productius. L'any passat es van destinar més de 2 milions d'euros en aquests recursos i ara, a principis de maig, l'Agència publicarà la primera bateria de recursos amb 1 milió d'euros que s'aniran incrementant fins a rondar la xifra de l'any anterior, segons Chiva, que va remarcar que els diners destinats als ajuts «no surten dels pressupostos de la Generalitat, sinó que provenen del cànon de les empreses abonen quan utilitzen l'abocador».
Amb vista al 2035
L'any 2035 els residus que generin les empreses destinats als abocadors no podran superar el 10 % de la producció de residus de la cadena productiva, i el mes de desembre de l'any passat l'Eurocambra va aprovar una directiva destinada a la prohibició dels plàstics d'un sol ús.
Per a Chiva, no es tracta únicament d'una qüestió vinculada amb la gestió de residus. Considera que entrar en l'economia circular és analitzar «què produeix una empresa, com incorporar materials reciclats en la seva cadena», però també replantejar hàbits culturals com ata el de la propietat envers el lloguer de maquinària, ja sigui per al transport o per a la mateixa cadena productiva, entre altres.
En aquest canvi de paradigma en què una part de l'activitat comercial passi de la competència a la col·laboració, «l'economia circular hi té molt a dir», va subratllar Chiva.
