Deu alumnes. Vuit per al curs 2019-2020. Sense perspectives reals de creixement natural (no hi ha cap dona embarassada al poble en aquests moments). L'Ajuntament de Castellfollit de Riubregós pateix perquè una pèrdua d'alumnes els propers anys aproparia l'amenaça del tancament del centre. I l'escola, tenir escola, per a un poble petit com Castellfollit de Riubregós «és un valor», com explica el regidor d'Ensenyament, Gerard Batista. L'any 2018, segons dades de l'Idescat, hi vivien 158 persones.

L'escola de Castellfollit de Riubregós treballa amb una mestra/directora, i els mestres d'especialitat que van de centre en centre, que fan anglès, música i educació física. Està inclosa dins d'una zona d'escolarització rural (Vent de Vall), les conegudes com a ZER, que en aquest cas integren el centre dels Prats de Rei, el de Sant Martí Sesgueioles, el de Copons i el de Castellfollit. És el centre més petit de l'Anoia.

L'Ajuntament vol fer la crida a la població perquè es pugui omplir l'escola, però no vol oferir incentius especials, perquè en una experiència anterior van rebre alguns nous veïns que després els van generar més d'un maldecap. Es tracta, en aquests moments, de donar facilitats, d'explicar que es poden trobar lloguers relativament econòmics, d'oferir un lloc tranquil per escolaritzar els fills i per viure-hi, de fer veure que l'entorn rural pot ser més proper a poblacions i ciutats mitjanes que els trasllats dins de la ciutat de Barcelona. «Som a mitja hora de Manresa, a 25 minuts d'Igualada, i a una estona potser encara menor de Solsona», argumenta Bastista.

De fet, ell treballa a Santpedor; la directora, Cristina Auguets, és de Solsona; i els nens, que no es mouen de l'escola, sí que es traslladen a fer les activitats extraescolars.

Cristina Auguets defensa el model d'escola inclusiva per definició de model. «No cal parlar d'educació inclusiva a l'escola rural, ho som perquè els nens parlen els uns amb els altres, d'edats diferents, tots junts», explica Auguets. També apunta com a valor «la tranquil·litat, que és tot molt familiar, les complicitats que troba el centre amb els pares i l'Ajuntament, els diferents rols que van exercint els nens grans respecte als més xics». Aquest tipus de relació, segons Auguets, els fa créixer i els ajuda a ser més autònoms.

L'experiència de famílies de fora de Castellfollit de Riubregós que arriben a la població i escolaritzen els seus infants a l'escola del poble té exemples. Gemma Edo vivia a Barcelona amb la seva parella, i havien tingut alguns problemes amb l'escola. «No es pot considerar assetjament escolar per part d'altres alumnes perquè el nen era massa petit», però calia un canvi. Edo va portar el seu fill a una altra escola de Barcelona, però estava molt massificada, i «quan hi havia guirigall, el meu fill no reaccionava bé». Li havien aconsellat d'escolaritzar-lo en un lloc amb menys infants, però al final la decisió de la parella va ser buscar un lloc allunyat de la ciutat.

Va mirar per Internet, va topar amb les propostes que havien fet feia alguns anys a Castellfollit i va trucar a l'Ajuntament per saber si aquelles facilitats de fa uns anys encara tenien validesa. Aquella campanya no, però l'Ajuntament es va moure per oferir diferents possibilitats d'habitatge. Gemma Edo i el seu home, que és ferrer, viuen ara a Castellfollit de Riubregós i no se'n volen moure. Els seus dos fills, un nen i una nena, aprenen a l'escola rural i la mare n'està molt satisfeta. El canvi, la tranquil·litat i l'atenció que pot tenir el seu fill en un entorn petit ha resolt bona part dels problemes, assegura. «El meu fill està molt a gust».

Els alumnes de l'escola rural de Castellfollit de Riubregós hi estudien a partir dels 3 anys i fins que acaben 6è. L'escola té un parell d'aules i un pati, però l'Ajuntament els deixa instal·lacions per fer teatre i educació física. I fora de l'escola, subvenciona les activitats extraescolars.