Carles Domènec va ser el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Igualada durant la primera legislatura democràtica després de les eleccions locals del 3 d'abril del 1979, en què va gua-nyar Convergència i Unió. Tots els regidors del consistori que van sortir d'aquells comicis històrics eren pioners en l'art del pactisme i la cultura democràtica, sense experiència en l'esfera pública.

Domènec recorda que, des de l'inici, la relació amb Unió havia estat difícil: «No és cap secret, havíem tingut batalles ferotges als debats d'alcaldia. Ara que, quan es tancava la porta, tothom entrava amb bona cara a la sala de plens», explica l'exregidor, i afegeix que «sempre hi va haver la voluntat que no transcendís».

Juntament amb 7 regidors més, com a número 2 de la llista l'acompanyava Manuel Miserachs i Codina, primer alcalde d'Igualada de la democràcia, traspassat el 2015. La seva tasca durant el mandat va ser estar al cap de la regidoria de Governació, i alhora «intentar coordinar una mica, cosa gens fàcil, l'acció de govern».

Segons l'aleshores primer tinent d'alcalde, ja durant la campanya electoral es marcaven les diferències. La figura dels caps de llista era molt important, capitalitzaven l'atenció, com ho va ser la de l'alcalde Manuel Miserachs, subratlla Domènec, «perquè després dels alcaldables, a la gent de les llistes electorals no se'ns coneixia gaire. En el meu cas era president de l'Associació de Pares de Família, però per als electors tots érem nous, no hi havia història democràtica», assenyala.

Un altre fet destacable de la campanya van ser els mítings, vertaderes arenes polítiques on els discursos buscaven convèncer un electorat també nou. Els mítings s'omplien a vessar i la gent assistia als de totes les forces, «no com ara, que tothom va al míting que li interessa», apunta l'exregidor. «Ens feia una il·lusió tremenda, teníem la sensació que era molt important. En recorda especialment un amb Jordi Pujol, Miquel Roca, Ramon Trias Fargas i altres a la piscina del Molí Nou. Vam fer tot el possible per explicar els nostres projectes... i sense xarxes socials!»

Els nervis durant la nit electoral els van passar al carrer Sant Domènec, 10, aleshores seu de la força política. «Alguns esperaven una majoria absoluta», recorda Domènec, si bé el fet és que per a la investidura de Miserachs es va necessitar el suport de Joan Rei, membre de Centristes de Catalunya (CC-UDC) i Ramon M. Muixí, del Grup Independent.

L'acció de govern també es va veure marcada per la manca d'experiència quant a l'endeutament del consistori. Es rebutjaven subvencions i ofertes de crèdit per no estirar més el braç que la màniga. «En aquells moments, l'alcalde era molt auster, prudent i a vegades això ens frenava. Hi havia una por tremenda a endeutar-se. Vam entrar amb moltes ganes de fer coses i poc coneixement».

El primer Ajuntament va quedar integrat per 9 regidors de CiU, Manuel Miserachs, Carles Domènec, Flora Sanabra, Carles M. Solsona, Ramon Mir, Pere Guix, Antoni Guàrdia, Francina Castelltort i Manuel Claramunt. L'any 1981, Solsona i Guix van ser substituïts per Salvador Llorach i Joan Galtés.

La segona força política va ser el Partit Socialista de Catalunya (PSC) amb 8 regidors, encapçalats per Antoni Dalmau i seguit de Miquel Martínez, Jordi Riba, Salvador Pelfort, M. Àngels Castell-tort, Fernando Iglesias, Albert Mensa -independent- i Antoni Pàmies. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va resultar amb 2 regidors, Miquel Codina i Josep M. Dàvila, la tercera força més votada, a la qual la van seguir, amb 1 regidor cadascuna, les llistes de Centristes de Catalunya (CC-UCD), amb Joan Rey -independent-, i el Grup Independent, amb Ramon M. Muixí.