L'Alta Segarra ha fet un pas significatiu en la recuperació del seu passat miner (majoritàriament carbó), un sector que va ocupar centenars de persones durant el segle XIX i que va mantenir l'activitat fins a final del segle XX. Són 150 anys d'història d'un passat que sovint s'ha oblidat volgudament pel record de les seves condicions de vida i treball.

Ara, a Calonge de Segarra s'ha reexcavat la mina Vicenta, una de les més conegudes i documentades de la zona. Els responsables de l'excavació han quedat sorpresos pel bon estat de conservació en què es troba aquesta mina, fet que permet endinsar-se a més de 20 metres de profunditat dins la galeria principal. L'Ajuntament vol recuperar-la i obrir-la al públic per homenatjar, a la fi, el seu passat miner.

L'Alta Segarra té quilometres de galeries mineres. En aquesta zona es comptabilitzen més de 250 concessions. «És un territori extensament perforat i ple de galeries pertot arreu», segons el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà.

Una de les més conegudes i documentades és la Vicenta, situada al terme de Calonge. En aquesta mina, hi havien arribat a treballar fins a 55 persones. El pas del temps l'havia ensorrat totalment, però ara un equip d'arqueòlegs l'ha recuperat i la sorpresa ha estat gran, ja que es troba en molt bon estat de conservació.

Tardà ha explicat que, sorprenentment, no és una galeria estreta, sinó que la mateixa geologia del terreny va permetre obrir cambres ben amples al seu interior i això la fa susceptible de ser visitada.

De fet, aquesta és la intenció de l'Ajuntament de Calonge de Segar-ra. El seu alcalde, Xavier Nadal, ha explicat que es vol museïtzar per explicar la història minera del municipi i permetre al visitant endinsar-se a l'interior de la mina per entendre com s'hi treballava.

Mines oblidades

El responsable de Cat Patrimoni ha explicat que, tot i la importància del sector, el territori no «ha homenatjat mai» la mineria «potser perquè el record que se'n guarda d'aquella època no és gaire bo i s'associa amb un treball brut i dur». Tot i això, el sector també va tenir la seva època més daurada i les concessions mineres de l'Alta Segarra havien arribat a cotitzar a la borsa de Madrid.

A Calonge de Segarra, a principis del segle XX, hi havia una població d'entre 400 i 500 habitants -el doble de l'actual. A les cases de pagès, els germans petits feien hores extra a les mines de carbó. Fins i tot, durant una època, es podia convalidar el servei militar pel treball a la mina.