Veuen patir els fills i filles per no tenir el mòbil a la mà? Han observat o els han dit que han consultat el mòbil creient-se que havia vibrat quan en realitat no ho havia fet? Els han vist consumir Internet o les xarxes de forma erràtica, sense saber què es mira? Tenen per costum consultar el cercador per buscar dades que s'haurien de saber com una extensió de la seva memòria? Són símptomes que assenyalen un mal ús o un ús problemàtic dels infants i joves en la seva relació amb les noves tecnologies, assenyalava Pepa Bautista, educadora SPOTT de la Diputació de Barcelona.

Bautista va participar dimecres a la taula rodona «Famílies i pantalles», a la biblioteca d'Igualada, organitzada pel Servei d'Orientació a les Famílies (SOAF) i Dones Amb Empenta (DAE).

Teres Ramos, directora del CEIP Emili Vallès i Anna Vilaseca, coordinadora de projectes internacionals i professora de l'IES Pere Vives Vich, parlaven de situacions concretes, d'accions que semblen una anècdota, com un nen de 3 anys que passava el dit pel vidre d'una peixera esperant que el peix es mogués. Per a Vilaseca, «en els processos d'aprenentatge han de tenir moments de no-interferència», i també aconsellava que «2 hores abans d'anar a dormir, millor no mirar pantalles per no sobreestimular processos neuronals» previs al son.

Maria Inés Vidal, psicòloga SOAF, va posar algunes evidències: «Un camperol del segle XVIII rebia al llarg de la seva vida la mateixa informació que rep un nen de 9 anys».