Esbarts, colles excursionistes, agrupacions escoltes i associacions van acudir anit a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada per rebre la flama de la llengua, la cultura i la memòria arribada del Canigó. L'agrupació Flama del Canigó va començar a baixar-la la matinada de diumenge des del cim de la muntanya de Conflent fins a la ciutat d'Igualada, en un recorregut d'uns 190 km. Una rere l'altra les colles i agrupacions van anar prenent el relleu.

Entre els qui esperaven hi havia David Brearey, nascut a Anglater-ra i resident a la Torre de Claramunt des de fa 12 anys i membre de l'agrupació excursionista La Guineu. «Aquest és el segon any que hi participo, el primer vaig fer un tram en bici i aquest any correré 3 km, una mica més d'1,5 milles», explicava.

A la sala de plens de l'Ajuntament eren rebuts els nois i noies que van baixar la flama a relleus amb els autocars, i entre ells l'Aina Torné, de 19 anys: «Dalt del Canigó hem fet la regeneració de la flama i hem baixat fins a Ripoll, on una furgoneta ens ha portat fins atrapar el grup de rellevistes». Comentava que «els relleus eren d'1 km i n'he fet quatre durant tot el trajecte». La flama no es podia apagar en cap moment, perquè, si una torxa pel que fos s'apagava, a la furgoneta de reforç hi havia un llantiol amb el qual enceníem de nou la torxa.

Després de l'encesa del peveter pel grup de rellevistes s'ha llegit el manifest escrit per Carme Forcadell des de la presó d'Alcalá-Meco, que deia que la flama és el símbol de la preservació i la renovació del compromís amb la història, un acte que «agermana el nord i el sud de Catalunya i que, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre'l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans». El manifest també asse-nyalava que, com la flama, que renova la unitat de la llengua catalana, «nosaltres també any rere any renovem el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat».

Després del cant d' Els segadors per part de la coral Xalest i de tota la plaça, una rere l'altra eren cridades les delegacions de cada poble, que van anar pujant i encenent les respectives torxes per emportar-se-les i encendre les respectives fogueres.