17 de juliol de 2019
17.07.2019

Els Bombers preveuen escenaris cada cop més complexos per aturar el foc

Davant d'aquest nou comportament la prevenció contra els incendis és per a Castellnou «una qüestió de gestió de paisatge»

16.07.2019 | 23:38
Jornada sobre incendis al Campus Motor de Castellolí

Una atmosfera més calenta produïda pel canvi climàtic i l'augment de massa forestal als boscos són els dos principals factors que intervenen en una nova tipologia d'incendis, més ràpids i més intensos que els fins ara coneguts. En l'àmbit català, el canvi socioeconòmic de l'abandonament del camp, junt amb un bosc que degut al canvi climàtic no pot viure on està vivint, han provocat els darrers anys haver passat del 34 al 70% de massa forestal acumulada als entorns rurals. Marc Castellnou, cap del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF), els ha tipificat com a 6ª generació d'incendis forestals, «tempestes de foc» que poden invertir l'ordre fins ara conegut: si bé abans era l'orografia, la massa combustible i la climatologia el triangle de factors que determinaven com es podia esdevenir un incendi, aquests nous focs «dominen l'atmosfera».

Segons Joan Rovira, cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, ha dit a Regió7 que «tenim la percepció que entrem en nous escenaris en què el comportament dels incendis ens posaran en una complexitat, pel que fa a la gestió, que no ens podem reservar en exclusiva, com a coneixement intern del cos de Bombers. Ho hem de socialitzar amb tots els responsables, ja siguin d'àmbit municipal o comarcal i també amb els altres cossos. Volem avisar que ens trobem davant d'una nova generació d'incendis que, segons les condicions, molt fàcilment poden posar-nos contra la paret». Les explicacions es van donar dilluns al vespre en una jornada al Campus Motor.

Segons Castellnou, es tracta dels darrers incendis que s'han vist a Califòrnia, Austràlia o els de l'estiu passat a Grècia i Portugal, tots ells amb nombroses víctimes mortals. Incendis capaços de cremar en 7 hores fins a 227.000 ha amb unes velocitats i un comportament no vistos fins ara. Les columnes de fum d'aquests incendis, a diferència dels tradicionals, generen un núvol de tempesta (pirocumulonimbus) que provoquen que l'aire calent en el seu ascens faci descendir corrents de vent més fred que a l'alçada de l'escorça generen ratxes properes als 180 Km/h. La velocitat a la que permeten fer córrer el foc aquests vents ha provocat en els incendis assenyalats altres característiques comunes, com per exemple, que les capçades dels arbres no s'hagin cremat, senyal que el foc avançava per terra, a poca alçada. I és també per aquest motiu, el d'ascens i descens d'aires de diferent temperatura que afecta a la humitat relativa d'on el foc crema, que Castellnou detalla que «dominen» l'atmosfera, perquè als fronts dels incendis aquesta humitat relativa baixa fins a un 3 o 5%, mentre que a l'entorn es pot mantenir estable. En aquest escenari i amb un dia on la humitat relativa és del 80%, en crear un contrafoc controlat no crema tan ràpid com avança un front ja encès.

Davant d'aquest nou comportament i unes previsions meteorològiques que no s'estan complint a mitjà termini, la prevenció contra els incendis és per a Castellnou «una qüestió de gestió de paisatge».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook