21 de juliol de 2019
21.07.2019
Xavier Boquete · President del Consell de l'Anoia

«Divendres es va arribar al límit i per sort no es va traspassar»

Boquete diu que respecta la protesta, però argumenta que constituir el ple també és un dret

20.07.2019 | 22:34
Xavier Boquete, a l'entrevista que ha concedit a Regió7

És des d'ahir nou president del Consell Comarcal de l'Anoia, després d'haver estat reelegit alcalde del seu municipi el 15 de juny. És president gràcies al pacte de la seva formació, JuntsxCat, amb el PSC. Un acord que divendres, en el ple de constitució i d'elecció del president, va tenir com a resposta una protesta ciutadana liderada per l'ANC: l'entitat que coordina bona part de l'activisme independentista no accepta pactes de grups independentistes amb partits que han donat suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, i els socialistes en són uns. Va ser l'elecció més tensa de totes les que ha viscut Boquete.

El president del Consell va ser l'únic dels 33 consellers que va emprar la fórmula de jurar, en lloc de prometre. «Els que som creients tampoc no tenim per què amagar-ho. Sempre he jurat tots els càrrecs, tot i que també els podria prometre. Som en una societat que té unes arrels cristianes, però sembla que, fins i tot en un determinat moment, hagi estat mal vist ser-ho. He estat educat així, hi crec, i davant d'una opció on pots escollir una o altra fórmula, n'escullo una amb la que m'hi identifico més que amb l'altra, és una opció purament personal».


El que va passar al ple de divendres li va semblar un exercici de llibertat d'expressió?

Admeto i crec que és bo que tothom s'expressi. Ara, totes les expressions han de tenir un límit. Durant el ple hi va haver uns moments difícils de gestionar. La gent que era allà tenia el dret a manifestar la seva opinió i, alhora, també és ben cert que els electes que érem allà teníem el deure de constituir el Consell Comarcal. És evident que la gent tenim idees diferents, però justament la democràcia està per votar i fer respectar aquest vot. Divendres es va arribar a un límit que per sort no va ser traspassat i tothom va poder fer el que havia de fer, uns protestar i els altres constituir el ple.

No considera, doncs, que hagués calgut desallotjar?

Com a alcalde he tingut manifestacions i altres moments que han sobrepassat la situació viscuda divendres passat al ple del Consell. Entenc que hi ha diversos sentiments i pensaments que s'han de poder manifestar, fins i tot que uns considerin que han de poder manifestar-ho per sobre de tot.

Han estat les alcaldies a municipis com Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt en la balança per triar PSC o ERC? O la prioritat era governar?

Quan es va constituir l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt no hi va haver aquesta llibertat d'expressió en forma de concentració per part de l'ANC. Diria que les convocatòries, que no la llibertat d'expressió, les entitats les fan d'una forma que no sempre és la mateixa. Separaria aquesta situació de la del ple del Consell, tot i que ho posaria com a exemple. A la Pobla de Claramunt la llista més votada no ha acabat sent la llista que governa, i per fer això va passar necessàriament pel vot socialista, tan criticat divendres. Aquesta doble mesura és la que posaria com a exemple del que crec ens resta credibilitat de tots plegats. Vull recordar que l'ANC es va presentar a primàries durant les eleccions municipals passades. Tots podem demanar unitat en l'espectre polític però han de ser les organitzacions polítiques les que mostrin si hi ha o no aquesta unitat, o si no, cal presentar-se a unes eleccions i transmetre aquest ideari. Des de Junts sempre hem advocat per aquesta unitat, una unitat que ha estat rebutjada perquè no s'ha pogut fer una candidatura unitària ni a les europees, ni a l'Ajuntament de Barcelona. Tot això ha estat rebutjat. Ens ha abocat a uns resultats diferents per a cadascun dels partits i, a partir d'aquí, cadascú ha tirat endavant per governar les diferents institucions.

La manca d'acord a la Pobla de Claramunt va provocar que el regidor d'ERC quedés com a no adscrit i a Vilanova...

No és pas cert això. ERC va dir que expulsaria el regidor però no l'ha expulsat. Em consten unes manifestacions en premsa però no un pas següent. En el cas de Vilanova, la candidatura més votada va obtenir 8 regidors, a un de la majoria absoluta. Davant d'aquest resultat, no em sembla coherent que la resta de candidatures s'alineïn per fer que aquell que ha obtingut una majoria més que sobrada es quedi a l'oposició, al marge de quina sigui la força més votada. Tots aquests experiments acaben com acaben. A Masquefa també governem amb minoria.

Respon el pacte amb un ull posat a instàncies superiors?

Si et mires la Vegueria del Penedès, el govern és Junts amb PSC, al Garraf i al Baix Penedès també. No és una cosa diferent del que ha passat en una part del territori de l'Anoia, perquè una altra part és Catalunya Central. I el Bages és exemple d'una cosa diferent que no havia passat fins ara. Si vols mirar amb lectura de país, a la Diputació de Barcelona hi ha hagut també un acord d'aquest tipus. I des d'un punt de vista molt particular, a les eleccions generals del 28-A, la candidatura de Junts va obtenir 380 vots a Masquefa. Durant les municipals del 26-M la candidatura europea de Junts va recollir 904 vots i aquell mateix dia la candidatura municipal va aconseguir 1.726 vots. El nostre votant no és un votant independentista, que també hi és, però conflueix amb altres idees que no són només la identificació personal. Aquest és un actiu que no podem oblidar, perquè el que no pretenc és dividir res. Una pretensió que sí hem de tenir els que tenim la màxima responsabilitat d'exercir el govern en un municipi és vetllar per la cohesió social. I això ve a dir que cal tenir molta cura sobre determinades coses que ens divideixen i tractar de no exercir el govern d'aquesta forma. Per tant, evitar aquestes línies vermelles i exclusions crec que és positiu per a la nostra societat.

El procés ja està internacionalitzat? Cal mantenir l'efervescència independentista o el moment demana rebaixar-la?

No hi estic d'acord amb aquesta lectura. El pacte amb el PSC és un pacte sense renúncies i, per tant, sí que escenificarà la diversitat d'opinions en el si del govern del Consell Comarcal quan portem a debatre determinades mocions. Cadascú seguirà defensant el que ell creu en el tema del procés, però això no ens farà deixar de treballar en tot el que coincidim per millorar la nostra comarca.

El pacte Junts i PSC s'ha repetit a diferents llocs i a la Diputació de Barcelona, allà amb govern per als socialistes. S'ha buscat algun tipus d'equilibri?

No. Respon a un nou cicle i a un moment on després d'unes conteses electorals que, d'alguna forma, ens indiquen iniciar els quatre anys següents explorant altres opcions. Hauríem pogut seguir pel mateix camí, el qual ja coneixíem. En el cas concret de la comarca de l'Anoia, feia 12 anys que governàvem amb ERC. El símil no és del tot correcte, però quan ja fa tants anys, un canvi és sempre positiu. No parlo d'aspectes personals de ningú ni de qüestions identitàries, sinó que per evolució de la pròpia institució és bo.

Encara que una força aconseguís sumar sempre tenir majoria absoluta?

Hi ha moments en els quals tu també has de valorar els punts i un de molt clar és el desenvolupament econòmic de la comarca. El nostre model com a partit en aquest punt no ha coincidit amb el model defensat per ERC, i en aquest mandat nosaltres hem de fer una volta més per posicionar la nostra comarca de l'Anoia des del punt de vista industrial. És una oportunitat que no hem de deixar passar i ens ha decantat per fer aquesta aposta amb el PSC-CP, per empènyer els grans sectors industrials, per permetre la implantació de grans indústries a la comarca i acompanyar-ho d'infraestructures vitals. Per exemple, defensem una redefinició del tram de l'A2, amb un augment de la capacitat; millorar una B40 que ens obrirà les portes al Vallès, i tot això genera oportunitats i benefici a molta gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook