Ha mort l'exalcalde Planas, d'Olesa. L'Ajuntament ha decretat dos dies de dol oficial, amb les banderes a mig pal i amb un crespó negre en senyal de dol. El funeral es fa avui, dimecres, a les 11 del matí a l'església parroquial de Santa Maria, de la mateixa població. Pere Planas i Duran, alcalde entre el 1991 i el 1993, va morir la matinada d'ahir, dimarts, a l'edat de 72 anys.

L'Ajuntament d'Olesa va emetre ahir un comunicat en el qual «expressa el seu més emotiu condol a la família i amics per la pèrdua d'una persona que durant tants i tants anys va treballar de manera intensa i sense descans per aconseguir el progrés i la millora del seu estimat municipi, Olesa de Montserrat». El consistori també ha posat a disposició dels ciutadans el llibre d'honor i records, que es lliurarà a la família de Pere Planas. Fins a l'hora de l'enterrament, el llibre és al tanatori d'Olesa i posteriorment, fins al dia 1 d'agost, romandrà al saló de sessions de l'ajuntament d'Olesa per tal que els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin puguin escriure-hi una nota de condol.

Pere Planas Duran va néixer el 12 de juny del 1947 a Olesa de Montserrat. Casat i amb dos fills i tres nets, i pèrit mecànic de professió, ha estat segurament l'olesà amb la trajectòria més llarga dins la política local, formant part de diferents consistoris olesans durant 30 anys. Va entrar a l'Ajuntament com a regidor per CiU el 3 de juliol del 1981, en el mandat sorgit de les primeres eleccions democràtiques del 1979. Des d'aleshores, fins al 2015, va ocupar el càrrec de regidor (amb l'única excepció del mandat 2003-2007), entre el 1981 i el 2003 per CiU, i del 2007 al 2015 pel Bloc Olesà.

El 1991 va encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions municipals, va aconseguir cinc regidors i va ocupar l'alcaldia durant dos anys gràcies a un pacte entre CiU i ICV. Va ocupar l'alcaldia durant la primera meitat d'aquell mandat, del 15 de juny del 1991 al 16 de desembre del 1993, quan va passar la vara a l'aleshores cap d'ICV, Jaume Francesch.

Pere Planas havia recordat en entrevistes posteriors que se sentia «molt orgullós d'aportar un granet de sorra al desenvolupament d'Olesa» (Olesaràdio). Dels primers anys d'ajuntaments democràtics destacava que la gent que es dedicava a la política «ho feia més per sentiment que no pas per interès. Bé, sí hi havia un interès: dotar el poble de tots aquells serveis i infraestructures de què mancava». Segons Planas, en aquells primers anys es deixava de banda el partidisme «pel bé d'Olesa», i sobretot, l'activitat política no provocava desavinences personals, com creia que sí passava en l'actualitat.

Entre el 1995 i el 2007, Pere Planas va continuar treballant per Olesa des de l'oposició, i ocupant les files de CiU, fins que el 2007 va decidir unir-se a la candidatura del Bloc Olesà. Aleshores, i per justificar la seva decisió, Pere Planas va manifestar: «Sempre he estat un home convergent però vull treballar per una Olesa millor des de l'Ajuntament, deixant de banda els ideals. Mentre he estat regidor de CiU moltes vegades he trencat la disciplina de vot i amb el Bloc Olesà em sento més lliure per treballar. Les circumstàncies donen voltes i tombs i les coses canvien, amb l'edat he canviat. A nivell local les ideologies queden en un segon pla».

Entre el 2007 i el 2011 Pere Planas va ser regidor a l'oposició amb el Bloc Olesà, i va centrar la feina sobretot en l'àmbit urbanístic, la seva especialitat i també la seva passió. Amb la victòria del Bloc Olesà a les eleccions del 2011, i amb Salvador Prat com a alcalde, va assumir les regidories de Territori i Urbanisme i Seguretat Ciutadana. D'aquesta etapa destaquen les obres de remodelació de la plaça Nova i plaça de la Cendra i un tram del carrer Calvari.