L'assistència i el trasllat aeri nocturn de pacients greus i crítics ja és una realitat a Catalunya, i una dels hospitals amb heliport acreditat és el d'Igualada. Tot i que l'aparell funciona de nit des de fa un any, en el cas del centre igualadí no es va fer la primera prova fins l'abril d'enguany. I, des de llavors, l'hospital anoienc ha rebut un total de 13 vols nocturns per traslladar-hi pacients.

Després d'un any de proves, el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) ha implantat el servei nocturn amb helicòpters medicalitzats de forma regular.

D'entre els heliports de Catalunya, n'hi ha dos en l'àmbit de les comarques que inclou Regió7: el ja esmentat d'Igualada i també el de Puigcerdà. La resta són el de l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Hospital Parc Taulí (Sabadell), l'Hospital de Reus, el Parc de Bombers de Lleida, l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat i l'heliport de Vielha. Després de l¡'estiu, també es faran proves pilot per aterrar en espais estables, com ara el camp de futbol de Moià.

La consellera de Salut, Alba Vergés, quan es va presentar el servei va explicar que durant eltemps en què ja ha estat funcionant s'han traslladat prop de 200 pacients greus i crítics amb patologies com ara l'ictus o l'infart. Tot i que la base des d'on operen els aparells és a Sabadell, hi ha una desena d'heliports i helisuperfícies que estan certificats per acollir vols nocturns.

Properament també s'hi sumaran l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, el de Tremp, i el Trias i Pujol de Badalona. La previsió és que més endavant els helicòpters també puguin aterrar en altres espais habilitats pactats amb el ter-ritori, com ara camps de futbol.

La posada en marxa d'aquest servei s'ha fet amb l'objectiu de garantir l'equitat en l'accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, reduir els temps de trasllat interhospitalari de les zones més allunyades dels centres terciaris i millorar la cobertura sanitària d'aquests punts en alliberar recursos medicalitzats terrestres.

La consellera de Salut, Alba Vergés, es mostrava satisfeta del resultat del primer any de prova. El 51% dels 177 trasllats fets fins aleshores (91 casos) han estat interhospitalaris, mentre que el 49% restant (86 casos) correspon a assistències en el lloc on es produeix l'accident. «Guanyem un temps que en algunes patologies és clau», va destacar la consellera.

Tot i que la base aèria d'aquests vols nocturns està ubicada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, perquè és la que ofereix millor cobertura a tot el territori català, els helicòpters del SEM poden enlairar-se i aterrar des d'una desena de punts repartits per tot Catalu-nya. La majoria són centres sanitaris, com l'Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, la Vall d'Hebron o el de Reus; però també hi ha altres espais, com l'heliport de Vielha, el de Sant Joan de Déu d'Esplugues o el Parc de Bombers de Lleida.

«Es tracta d'un servei que ja està consolidat i podem iniciar la segona fase, en què ampliarem la xarxa d'heliports preparats», va apuntar la consellera. En aquest sentit, va avançar que abans d'acabar l'any també estaran operatius l'Hospital Verge de la Cinta, el de Tremp, i el Germans Trias i Pujol.

Per la seva banda, el vicepresident Pere Aragonès, que va acompanyar la consellera en l'acte de presentació que es va dur a terme a Sabadell, va recordar que Catalunya és un país «divers» i va indicar que el Govern vol que arreu es visqui «amb prosperitat, llibertat i seguretat, no només en els punts que es troben a la vora dels hospitals de referència». Per aquest motiu va considerar «indispensable» funcionar en xarxa.

També en camps de futbol

La darrera fase del projecte preveu habilitar altres superfícies per acollir aterratges i enlairaments en llocs que compleixin les condicions de seguretat necessàries, com ara camps de futbol. «Després de l'estiu farem una prova pilot a Moià», va detallar

La consellera Alba Vergés va remarcar que aquesta fase es desenvoluparà de forma «pactada amb el territori» i que l'objectiu és aconseguir punts d'aterratge satèl·lit per poder apropar l'helicòpter medicalitzat al lloc on s'hagi produït l'incident.

Abans de posar en marxa aquest servei, el SEM donava resposta a les situacions que es produïen de nit amb pacients greus i crítics amb les unitats de suport vital avançat terrestres. La implantació dels vols nocturns millora la capacitat de resposta i redueix les distàncies, ja que permet anar de Sabadell a Vielha en poc més de dues hores, arribar a la Cerdanya en una i a Lleida en 45 minuts.

Segons va explicar Antoni Encinas, gerent del SEM, s'ha incorporat a la flota un Eurocopter 145, un model més gran i que disposa de més autonomia.

«Podem anar des de Sabadell fins a Vielha, aterrar, recollir el pacient, anar a Barcelona, descarregar-lo i venir a Sabadell amb un únic dipòsit», va indicar. Així es «maximitza el nombre d'hores que l'aparell està disponible», va assegurar.