En el marc de la dotzena edició de l'ofrena floral al Memorial 158, acte central i llavor de l'actual Festa dels Miquelets, més d'un centenar d'olesans i olesanes de les diferents associacions de recreació històrica van assistir ahir a l'ofrena institucional amb els uniformes militars dels regiments de cavalleria i d'infanteria dels Miquelets, els destacaments dels sometents i els vestits d'època de la població civil. Es recordava així un any més les 158 víctimes del bàndol austriacista caigudes a Olesa de Montserrat durant la guerra de Successió. El seguici el van acompanyar nombrosos veïns i veïnes del municipi.

L'acte es va iniciar amb la concentració de les associacions participants a la plaça de Fèlix Figueras i la presentació a les autoritats presents, davant de l'edifici de l'ajuntament. Després de la trabucada que va donar inici a l'acte de l'ofrena, el seguici es va encaminar pels carrers de Salvador Casas, d'Anselm Clavé i d'Alfons Sala, plaça de les Fonts, carrer de l'Església i plaça Nova fins al carrer de l'Hospital, on hi ha el Memorial 158.

A l'acte hi van ser presents Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa del Parlament de la Generalitat de Catalunya; Juli Fernàndez, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona; i Gemma Rodríguez, consellera de Turisme Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb Miquel Riera, alcalde d'Olesa de Montserrat i el regidor de Cultura del consistori, Xavier Roca.

Més que una festa

Durant els parlaments previs, Martí Vallès, responsable de la Festa dels Miquelets, va posar en valor la recreació històrica més enllà de l'àmbit militar, ja que la documentació «ens permet aprendre no només com mantenir net un fusell de xispa o com fer foc a la intempèrie, sinó també qui durant aquella època sabia i qui no sabia llegir i per què», va destacar. També, l'Associació Cultural La Festa dels Miquelets va celebrar el relleu de la Flama del Miquelet, que ha passat enguany a Biel Prat. Campdepadrós va recordar en la seva intervenció que les 158 víctimes, homes i dones de diferents nacionalitats europees, «lluitaven per defensar les constitucions, els privilegis i prerrogatives del Principat de Catalunya, la definició d'una determinada forma d'entendre la societat i obeïen al pacte, a l'acord i no a la submissió, sinó a la paraula donada».