Amb la idea latent en tot el parlament de «no tenim dret a cansar-nos», la periodista, política i escriptora Pilar Rahola va intentar inocular força, perseverança i ànims al public assistent a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya d'Igualada per anar a manifestar-se a Barcelona l'Onze de Setembre. Després de l'acte de l'Ateneu Igualadí, la ponent i els representants polítics es van traslladar a la plaça de l'Ajuntament per seguir amb els actes habituals els dies previs a la Diada, la lectura del manifest i la hissada de la senyera del centre de la plaça.

Amb un discurs que va començar retrocedint a la derrota del 1714 i el seu significat, el qual «no és la commemoració d'una derrota sinó la manifestació que la cultura i el poble català es mantenen ferms», segons la ponent. Rahola va traçar un parlament amb una primera part històrica, en el qual, després de recordar l'alçament de la Ciutadella i la destrucció d'un terç de la ciutat de Barcelona, les dictadures de Primo de Rivera i els «18 anys matant gent pels carrers» amb què es va estrenar la dictadura franquista, sense obviar els conflictes bèl·lics precedents, va voler recordar als assistents, en la part actual de la conferència, la situació actual del poble català. «No tenim més elecció que recollir el relleu» de tots aquells que van resistir, i es va refermar més d'una vegada dient que «som la bona gent, la bona ideologia, que lluita contra valors que embruten i judicialitzen» la democràcia.

Rahola va dir que entén la situació de decepció d'una part de la població, si bé, als quals pensen així, els va recordar que «Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no es poden parlar, un està a la presó i l0altre a l'exili. Els Jordis porten dos anys empresonats», i va subratllar que l'Estat espanyol no solament ha empresonat els líders polítics i socials, sinó que la repressió ha estat «brutal», com ho demostra l'enjudiciament «a més de 1000 persones. Algunes han estat encausades per un nas, per emetre una opinió, un tuit» o lletres de cançons.

La periodista i escriptora va recordar que les sentències que dictarà el Tribunal Suprem seran, «sens dubte, abans del 14 d'octubre», perquè el magistrat del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, «no anirà al procés de Luxemburg sense la sentència tancada», va assenyalar, i va avançar als assistents que el veredicte serà dur perquè busquen acusar-los de «rebel·lió per crear jurisprudència», i va advertir que «hem de tenir una reacció unitària davant d'unes sentències que ens voldran humiliar de forma definitiva».

Rahola també va argumentar que si la repressió va deixar el moviment independentista tocat és perquè «això és el què vol la repressió», i va acabar dient que «ja ens lleparem les ferides!». Rahola va animar tothom a anar dimecres a Barcelona.

L'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya es va iniciar amb l'actuació del Cor Exhaudio interpretant El cant dels ocells, la intervenció de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, i, després del discurs, va tancar la jornada el mateix Cor Exhaudio, que, juntament amb les autoritats i el públic assistent, van cantar Els segadors, l'himne nacional de Catalunya.