27 de octubre de 2019
27.10.2019

L'Ajuntament de Calaf aprova un pla estratègic que l'ha d'acompanyar en l'acció de govern fins al 2029

Està basat en una diagnosi que recull les fortaleses i debilitats del municipi

26.10.2019 | 23:58

Calaf ja disposa d'un Pla estratègic fins al 2029, que marca, segons explica el mateix govern dels republicans, «una planificació com a eina del govern local per estimular la participació de la societat civil i el lideratge polític en la promoció de les polítiques públiques locals fins al 2029, basat en una diagnosi que recull les fortaleses i debilitats del municipi i defineix les seves oportunitats i amenaces a partir de l' anàlisi del territori des d'un punt de vista social, ambiental i econòmic».

Jordi Badia, alcalde de Calaf, defensa el pla com a eina, que no ha d'anar en contra de la normativa urbanística. Davant la preocupació que en el darrer ple van expressar els regidors potsconvergents de Junts x Calaf, Badia va explicar que per portar empreses cal desenvolupar el sector de Solanelles i que, precisament, l'aprovació del POUM va en aquesta línia i que, per tant, no és una contradicció.

Joan Caballol, de Junts x Calaf, va explicar en el darrer ple que no hi poden votar a favor perquè entre altres coses «es carrega el POUM» i entra en contradicció en alguns punts, com que potencia l'agricultura davant la indústria, per exemple. També va lamentar llegir que es deixa fora l'oposició de les iniciatives ciutadanes –consells, agrupacions... – i, finalment, va titllar el pla de brindis al sol més que de propostes concretes.

Jaume Simó, portaveu del GIC-VV, va afirmar en la mateixa sessió que un pla estratègic es bo, ja que «fa mirar el futur», i fins i tot va manifestar que està d'acord amb la majoria dels 21 punts. Ara bé, va explicar que no estan d'acord amb algunes de les prioritats –com la reforma del Passeig que ja s'està fent – i amb el fet de no posar més èmfasi a portar més indústries al territori i donar feina.

En la darrera sessió plenària de l'Ajuntament de Calaf, també es va dur a aprovació una proposta de modificació de crèdit –aprovada amb el vot en contra dels dos partits de l'oposició, en minoria– i una moció pel reconeixement de les dones deportades als camps de concentració nazis després de del conflicte bèl·lic espanyol entre el 1936 i el 1939.

Finalment, el govern local també va aprovar la declaració de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) del campanar i la parròquia de Sant Jaume, que van ser aprovades per unanimitat. Es tracta d'un patrimoni que és un referent de la població i que amb aquesta nova catalogació podrà tenir més oportunitats pel que fa al règim d'ajuts públics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook