Al voltant del 19 % dels professionals que treballen en l'àmbit de la sanitat a Catalunya tenen estrès i malestar psicològic, una xifra que supera en dos punts percentuals l'estrès de la població laboral en general. Són dades de la Fundació Galatea, que ahir es van recollir en un momogràfic teoricopràctic en salut mental que es va organitzar a l'Hospital Sagrat Cor de Martorell per tractar aquesta problemàtica, amb el títol «La salut mental dels professionals sanitaris: prevenció i tractament».

En la jornada d'ahir també es va fer ressò del resultat d'altres estudis que conclouen que hi ha prevalences més altes en malestar psicològic i estrès professional en determinades especialitats, com ara entre els metges d'Atenció Primària, en què la xifra s'eleva al 26 % i, sobretot, entre els metges residents, en què assoleix el 30 %.

El doctor Fernando Boatas, coordinador d'Atenció Comunitària en Salut Mental del Baix Llobregat Nord de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, explica que el desencadenant més important d'aquesta situació és l'impacte emocional que suposa l'activitat diària en un servei de salut. «En el seu dia a dia, el professional sanitari s'enfronta a factors de risc psicosocial, com la pressió assistencial, la presa de decisions que afecten la vida dels pacients, i la complexitat en la relació amb els mateixos usuaris i famílies, que poden provocar símptomes d'esgotament emocional, estrès i altres problemes psicològics».

Diu que les conseqüències poden ser tant a nivell físic (per exemple amb dolors osteomusculars) com psíquic, en alguns casos amb símptomes ansiós-depressius, insomni, o addiccions. Boatas sosté que «el 17 % dels professionals sanitaris admeten prendre psicofàrmacs». Afegeix que tot plegat pot tenir un impacte en l'exercici professional, que es pot traduir en actituds irritables, mal humor, o fins i tot errors mèdics, i pot ser causa de baixes laborals.

Prevenció al Sagrat Cor

A l'Hospital Sagrat Cor de Martorell apliquen mesures de prevenció a partir de potenciar la salut i el benestar dels treballadors. Per exemple, cada any es fan i distribueixen entre els empleats enquestes psicosocials que avaluen i permeten controlar el grau d'estrès a què es veu sotmès el professional en la seva jornada laboral. També s'organitzen formacions teòriques i pràctiques de gestió de l'estrès, com sessions de mindfulness o consciència plena, que han demostrat beneficis concrets en aquest col·lectiu.