La Generalitat ha donat llum verd a l'inici de tramitació de 9 projectes per construir parcs eòlics al país, la majoria dels quals són a la comarca de l'Anoia, 3 a l'entorn de Calaf i 3 més al voltant d'Argençola. També s'ha aparcat una planta fotovoltaica a l'entorn de Sant Pere Sallavinera perquè es considera que es podria situar en un indret de menys impacte. L'aprovació el passat 26 de novembre del Decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables ha suposat un catalitzador per a agilitzar la implementació de projectes d'energia verda, mitjançant la creació d'un nou òrgan col·legiat, la Ponència d'energies renovables, entre altres actuacions.
La Ponència està integrada per representants de 4 departaments de la Generalitat competents en matèria ambiental, urbanística, paisatgística, agrícola, energètica i del patrimoni cultural. Aquests són els aspectes que analitza aquest òrgan a l'hora d'avaluar la viabilitat de l'emplaçament d'un projecte abans que inicii la seva tramitació, per tal de determinar si existeixen elements insalvables ja d'inici. L'objectiu és orientar els promotors per tal que no perdin temps ni diners en projectes de difícil viabilitat i per garantir una implantació ordenada de les energies renovables en el territori. La Ponència té tres mesos per prounciar-se.
Amb el nou sistema, la Ponència ha donat el vistiplau inicial perquè 9 projectes d'energies renovables comencin la seva tramitació administrativa. Es tracta de 9 parcs eòlics que afecten les comarques de l'Anoia, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre, la Segarra i l'Urgell que sumen 261 MW de potència. N'hi ha de diferents mides i potències (entre els 12,6 MW i els 42 MW). Aquest últim, el més gran, es planteja a la vora de Calaf, amb 10 aerogeneradors col·locat en pilars de 120 metres d'alçada. Això faria que a la vora de Calaf s'hi instal·lessin 25 aerogeneradors i a l'entorn d'Argençola, 16.
A partir d'ara, els promotors poden iniciar la tramitació de l'expedient que ha de fer possible la seva implantació. L'autorització correspon al departament competent en matèria d'energia però requereix de tramitació urbanística i d'avaluació de l'impacte ambiental. La Generalitat ha advertit que el projecte es troba ara en una fase de consulta prèvia i que en el procés administració que han de seguir les sol·licituds pot ser que hi hagués indicacions o propostes de rebuig per l'avaluació de l'impacte ambiental.
La Ponència, de manera col·legiada, ha fet un pronunciament desfavorable per a quatre dels 13 projectes presentats. Es tracta de dos projectes de parcs eòlics a Tivissa, i dues plantes fotovoltàiques, una a Beuda i l'altra a Sant Pere Sallavinera. Les raons, en el cas dels parcs eòlics, són que l'emplaçament afectaria la protecció de fauna amenaçada. En el cas de les plantes solars fotovoltaiques, es considera que existeixen alternatives d'emplaçament en terrenys de menor interès agrícola i es considera necessari realitzar una anàlisi d'alternatives d'ubicació acurada, segons han explicat fons del govern català.
Un òrgan que ha de garantir una implantació ordenada
La Generalitat va constituïr el passat 24 de febrer la Ponència d'energies renovables amb dos objectius principals: analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, des del punt de vista del seu emplaçament, i portar a terme les actuacions relatives a l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics i de plantes solars fotovoltaiques.
Amb aquest procés es pretén impulsar l'energia verda i reduir fins als 13 mesos el procediment d'autorització d'una instal·lació, però també de garantir que la implantació d'aquests projectes es fa de manera ordenada.
En un marc d'emergència climàtica i de transició energètica, la Ponència ha de donar un marc de seguretat, agilitat i transparència que impulsi les energies renovables, i, també, garantir que la implantació no es fa de forma desordenada, segons les mateixes fonts.
La Penència està presidida pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que seu a la taula amb 13 representants de 4 departaments de la Generalitat (5 representants de l'àmbit de Medi Ambient, 1 de canvi climàtic i 2 d'urbanisme i paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat; 3 representants de l'àmbit energètic del Departament d'Empresa i Coneixement, un de l'àmbit del patrimoni cultural del Departament de Cultura, i un altre del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació).
Més autoconsum
El Govern català considera que l'entrada en vigor del Decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables també ha permès el creixement de l'autoconsum a Catalunya, ja que també s'eliminen traves en aquest sentit.
Durant el mes de gener de 2020 s'han registrat a Catalunya 533 noves instal·lacions d'autoconsum, mentre que durant tot l'any 2019 se'n van posar en servei 1.488. En total, a Catalunya hi ha en servei 2.726 instal·lacions d'autoconsum, que totalitzen una potència de 38,33 MW.
