Maite Noguera té una tieta que no surt de casa perquè encara no sap si està contagiada. Aquesta veïna d'Igualada, que regenta un comerç al centre de la ciutat, li va comprar una mascareta i li va deixar al replà perquè uns minuts més tard, quan ella ja hagués marxat, la pogués recollir. Volien evitar el contacte físic. Els igualadins estan aprenent a extremar les precaucions des de l'aparició del brot de Covid-19 i, sobretot, des que la Generalitat va decidir aïllar la ciutat durant dues setmanes per evitar el descontrol de la seva expansió.
Aquesta divendres, primer dia del confinament a la capital de l'Anoia, els carrers estaven semideserts al centre, on el sector comercial és més potent i un divendres habitual hi ha molts vianants. Habitualment costa trobar-hi aparcament. Avui, només s'hi passejaven els que necessitaven unes dosis de normalitat davant una situació excepcional. Però la majoria de comerços tenien la persiana abaixada, i els pocs ciutadans que s'hi passejaven, alguns amb presses, evidenciaven que al carrer no era possible trobar la quotidianitat anhelada. Noguera comercialitza matalassos i mobles en una botiga de la rambla de Sant Isidre, que conforma el centre comercial de la ciutat. "He netejat amb lleixiu el terra, em rento les mans sovint i he desinfectat estris i aparells amb els que treballo, com el teclat de l'ordinador", destacava, en una jornada sota mínims i en què cap client va trepitjar la botiga.
Núria Cañamares, periodista
Aquest divendres havien de portar un matalàs amb camió per a un client que l'havia encarregat. "M'han avisat que han hagut de donar mitja volta quan han trobat els controls policials als accessos de la ciutat", es lamentava. Ha obert la botiga, a diferència d'altres establiments de la rambla, per intentar seguir les rutines, però estava clar que la ciutat havia perdut el seu ritme habitual.
El president de la junta gestora de l'Igualada HC, Manel Burón
Resignació i estranyesa
Àngels Cuerva passejava amb la seva mare pel carrer Sant Magí, també al centre de la ciutat. "Sóc d'Òdena i he anat a buscar la meva mare, que viu a Vilanova del Camí, municipis on també hi ha el confinament. Se'ns fa molts estrany no poder sortir dels nostres poblacions i estic neguitosa per saber com acabarà tot plegat", manifestava amb certa preocupació en veure que poques persones s'atrevien a sortir al carrer. Les dues es dirigien aquest migdia a casa d'una tieta, que viu sola, per dinar i fer-li companyia. "M'he de resignar a no sortir d'aquets municipis i de no poder anar a la feina. Treballo els caps de setmana a Barcelona, per la Diputació, i han entès que aquests dies no hi pugui anar", explicava, i afegia que aprofitaria el temps fer tasques típiques de les vacances, com llegir molt i ordenar la casa i llegir. "També ens farem companyia amb la família perquè la meva mare, per exemple, va al Centre de Dia, però ara està tancat per prevenir més contagis", afirmava.
Núria Olivé, periodista igualadina
No tots els bars estaven oberts al centre d'Igualada avui, i els que hi tenien una terrassa al carrer servien pocs vermuts al migdia. Era una senyal que la major part de la ciutadania seguia les recomanacions de quedar-se a casa. David Ciscuella,que treballa en una entitat bancària, ha sortit a beure una cervesa, i així refrescar la gola, en la terrassa d'un bar de la Rambla de Sant Isidre després de la jornada laboral. "Tenim prohibit anar a visitar els clients i només atenem als que s'adrecen a l'oficina. La natació és una de les activitats gairebé diàries que ha deixat de fer al tancar la piscina municipal com a mesura de prevenció", emfatitzava. Amb els companys, comentava la incertesa del dies que vindran i la sensació gairebé claustrofòbica que tenen alguns coneguts. També es preguntaven si les mesures dràstiques que s'han pres serviran per frenar l'expansió del virus.
