Josep Maria Gassó és un home d'edat, que viu sol en un pis al centre d'Igualada. Admet que la situació li crea «angoixa», perquè «no se li veu el final». Viu tranquil, «jo em puc valdre per mi mateix», però la situació l'intranquil·litza. Però d'aquesta sensació no se n'escapa pràcticament cap igualadí.

Un polític com Enric Conill (ERC), cap del grup a l'oposició de l'Ajuntament d'Igualada, assegura que a casa «ho vivim amb certa calma dins de la gravetat de la situació». Conill ha de mantenir una actitud de màxima serenitat davant els tres fills menors que té a casa. La seva companya és infermera, a l'hospital, i des que va sorgir el primer cas en aquest centre, dedicada a l'àrea d'urgències. Conill, òbviament, està preocupat, però també viu amb orgull la dedicació de la seva parella.

Jordi Cuadras, cap del grup Igualada Som-hi, diu que «ens sentim abandonats, estem confinats però no tenim algú que ho ordeni». Entén que els alcaldes fan una part d'aquesta feina, però que l'hospital va per un altre cantó. Pel que fa a l'Ajuntament, explica que s'han fet dues reunions de junta de portaveus, però «bàsicament amb un caràcter informatiu.

Per a Cuadras, quan la Generalitat va confinar el territori hauria d'haver dit qui era la persona del govern que vetllava per aquesta zona, perquè, si no, «vam tenir aquesta sensació d'haver aïllat el problema del país sense via de solució».

I una de les persones que més presència al carrer han tingut els darrers dies és la periodista Montse Sanou, directora de Ràdio Igualada, l'emissora municipal. Sanou ha acudit a pràcticament totes les convocatòries per a mitjans de la ciutat. «Veiem que tenim un cert risc», però «sentim que hem de fer la feina».

És clar que, com la majoria d'igualadins, està preocupada per la situació i el risc, però allò que més la molesta és no haver pogut fer la vida normal amb els seus. La periodista de Vilanova del Camí feia ahir la visita al pares: «Estic al mig del carrer, que he sortir a passejar el gos, temps que aprofito per saludar els pares, grans, que treu el cap pel balcó». «Trobo a faltar els berenars amb els pares i les meves germanes», afirma. Protegir els pares o avis és una de la preocupació de moltes famílies.

I entre les preocupacions personals una qüestió que expressa Gassó, però que té més veus: «No entenc que, si el brot estava localitzat a l'Hospital d'Igualada, com és que des del primer dia no es va tancar aquest equipament, o bé creant un equipament provisional o bé traslladant tota la seva activitat a un altre població o ciutat propera».