El Periódico El Periódicoha publicat aquest diumenge una carta escrita per Jaume Gabriel Bisbal i Joan Gabriel Bisbal, fills de l'"enterramorts d'Igualada" a les famílies colpejades que han perdut familiars a causa del coronavirus. En ella, els dos autors han manifestat el seu suport i força a totes aquelles persones a les quals estan donant servei aquests dies.
La carta
Sóc funerari des de fa 20 anys, la meitat dels quals porta el meu germà en l'ofici. Tots dos som fills de Josep Gabriel, l' 'enterramorts' o enterrador d'Igualada (així es deia abans), qui va començar en aquestes labors quan tenia 16 anys.
Sempre he volgut veure el meu treball des del punt de vista més humà. L'empatia, el respecte, la comprensió... són valors imprescindibles per sobreviure dia a dia a la mort. Entendre el dolor de cada família, acompanyant-les i cuidant-les en aquests moments de dol, posant-nos en el lloc de cadascun d'ells, detectant, entenent i resolent les seves necessitats. Aquesta conjunció, és el nostre objectiu.
Però en aquests dies, en què ens veiem colpejats pel covid-19, i amb més contundència a la nostra ciutat, Igualada, i en les poblacions veïnes de Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena, tot és diferent en el nostre treball i això ens crea impotència. El fet de no poder estar al costat de les famílies, no tenir aquest petit contacte físic que a vegades és reconfortant, aquell petit toc en l'espatlla o simplement l'encaixada, ens fa sentir impotents.
L'enteresa dels familiars
Aquests dies estem fent tots els tràmits mitjançant l'aplicació de Whatsapp. 'Obrim' als familiars i intentem estar a l'altre costat de la manera més sensible i respectuosa. La inquietud, la preocupació, la incertesa, la por... fan que aquests contactes tinguin un punt d'inici, però ara mateix no tenen final.
La interacció amb els familiars dura més enllà del que normalment és habitual i, en aquest sentit, tractem de pal·liar la distància amb ells. Intentem posar a l'abast dels familiars tot el que ens demanen, aliant-nos amb les noves tecnologies i utilitzant-les fins on arribem.
Tots els tràmits són diferents i únics, però tots tenen un denominador comú: el tarannà de les famílies. És impressionant veure l'enteresa dels familiars que acaben de perdre un ésser estimat, com entenen el que està passant i les facilitats que ens regalen. És una contrarietat quan algú t'acaba dient: "Resarem per vosaltres", "Tranquils, que sortirem" o un simplement "Gràcies per tot"... Se'ns eriça la pell quan són ells els que sembla que ens donen mostres de condolença. Quina paradoxa més surrealista.
La mort és freda, capritxosa, injusta i ara mateix, vírica. Ara més que mai, 'obrirem' a les famílies per ser allà mentre ens necessitin i no els 'tancarem' fins que ells ho creguin oportú. Ara més que mai, serem una petita part de la família i en nom d'ells acomiadarem als morts.
Els fills, del 'enterramorts d'Igualada' i els treballadors de Funerària Anoia, ara més que mai estarem pel que faci falta.
