La decisió del govern del Consell Comarcal de l'Anoia de tancar l'Escola de Dansa del Consell Comarcal de l'Anoia ha molestat profundament el professorat que hi impartia classes, que assegura que ni va saber que es decidia abaixar la persiana i que no està d'acord amb les maneres que ha fet servir el govern del Consell Comarcal de l'Anoia, que, segons aquestes professionals, només s'ha adreçat a les famílies a través d'una carta de la qual no en tenien coneixement els formadors.
Els professors de l'escola han adreçat una carta a l'opinió pública en la qual situen l'inici del desenllaç de l'escola en el moment en què l'Ajuntament d'Igualada va fer saber al Consell Comarcal que el local que ocupaven no estava en condicions. Provisionalment, el centre es va traslladar al complex cultura de Mont Àgora, a Santa Margarida de Montbui, en una nova ubicació que el professorat no veia malament, però, segons aquestes fonts, entre Consell i Ajuntament de Montbui no hi va haver acord i aquesta dificultat i el tall del curs a causa de la covid-19 van fer que la institució comarcal es plantegés el tancament. Aquest any en fa 65 que es va obrir l'escola. La ciutat d'Igualada disposa de sis escoles de dansa de titularitat privada en aquests moments, que, fins ara, convivien amb l'única escola de dansa pública de la comarca, la que «el Consell Comarcal va decidir tancar dràsticament el 8 de juny».
Fins al mes de gener passat, l'escola era a la Casa de Cultura -propietat de la Generalitat-, però l'espai «no complia certs requisits i l'Ajuntament d'Igualada en va ordenar el tancament», segons les professores. La continuïtat a Mont-Àgora «només depenia de la voluntat d'entesa de dues institucions, el Consell i l'Ajuntament de Santa Margarida de Montbui», però aquest acord no va arribar. «Ens entristeix que no s'hagi arribat a un acord que garanteixi la continuïtat d'un projecte d'ense-nyaments artístics únic a la comarca», asseguren en la carta pública, i en el mateix text afirmen que «hem detectat manca de diàleg i de voluntat política per part del Consell, a banda de desconsideració envers la nostra tasca, ja que se'ns ha vetat l'assistència a reunions per tractar el tema».
Les professores consideren «inadequada» la manera de comunicar-ne la clausura (elles ho van saber perquè una mare els va passar un WhatsApp amb la carta que havien rebut. Lamenten que el Consell s'hagi negat a «fer una reunió per donar explicacions tant al professorat com a les famílies», i es queixen del «paper galdós» que els han deixat els polítics davant de les famílies.
A Junts i PSC, que governen al Consell Comarcal de l'Anoia, els diuen que haurien de defensar «una educació artística de qualitat, que garanteixi l'accés a la dansa a tota la ciutadania», i els reclamen que es mostrin més sensibles vers els ensenyaments culturals.
En aquest moment de final de trajecte, les professores retreuen al Consell que «l'escola ha patit les conseqüències d'una gestió ineficient durant anys, la qual no ha servit per altra cosa que per deixar-la morir lentament», una manca d'atenció al projecte que exemplaritzen en «la manca de promoció» i en «la deixadesa de les instal·lacions».
Les ensenyants consideren que la responsabilitat recau sobre la classe política i els recorden que «prenen decisions que responen a altres interessos en detriment de millores educatives i socials per a la comunitat».
Les professores reclamen en el seu escrit que els polítics emprenguin «accions precises, fermes i decidides», «com la d'apostar definitivament per una escola de dansa pública, a Igualada en tenim de teatre, música i art.
