Olesa atorga el premi de Recerca a un treball de les icnites de Puigventós

El Premi Recerca Vila d'Olesa té dues línies, la Ciència Oberta, per a treballs científics de doctorat, de fi de màster o publicacions fetes en els últims dos anys relacionades explícitament amb un tema olesà o d'interès olesà, i la modalitat de treballs fets per un olesà en qualsevol àmbit de la ciència. Aquesta segona modalitat ha quedat deserta per manca de participants, una circumstància en què, segons va destacar el regidor de Cultura, han tingut a veure les circumstàncies sanitàries i el confinament a causa de la pandèmia del coronavirus.

En la modalitat Ciència Oberta el guanyador ha estat Francho Chabier de Jaime Soguero pel treball «New exceptionally well-preserved footprints from the muschelkalk detrital unit from the castalan basin», on es destaca la icnita del Puigventós. Aquesta petjada fòssil va ser trobada fortuïtament per membres del Centre Munta-nyenc i de Recerques Olesà el maig del 2016. És una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l'icnogènere Isochirotherium, cor-responent a rèptils antecessors dels dinosaures. L'aspecte d'aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar al dels cocodrils actuals, també caminaven de quatre grapes, però aquestes eren relativament més llargues i tenien una posició més vertical que les dels cocodrils.

Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l'extinció del final del permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l'aparició dels dinosaures. La icnita de Puigventós correspon al triàsic mitjà i és la més ben preservada de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península Ibèrica, ja que fins i tot conserva impressions del detall de les urpes i de la pell. Es tracta d'un treball que posa al mapa el patrimoni paleontològic i geològic olesà de milions d'anys d'antiguitat, segons han explicat fonts municipals.

L'autor del treball, Francho Chabier de Jaime Soguero, va destacar que el triàsic és un període del qual, més que restes òssies, s'han recuperat petjades fòssils, o icnites, també de molta importància en l'àmbit paleontològic.

Pel que fa al Premi Batec Jove, adreçat a l'alumnat de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà i superior dels centres escolars olesans, el regidor de Cultura, Xavier Rota, va destacar que enguany havien estat quatre els treballs finalistes del premi Batec Jove, al voltant de les telecomunicacions, l'aigua de mina i el seu tractament, la nanomedicina i el creixement de l'extrema dreta. Precisament, el guanyador ha estat «Tornen les serps, però muden les pells. Anàlisi política sobre el creixement de l'extrema dreta», de Joan Olaf Subirachs Garcia, de l'escola Daina-Isard, un treball del qual el regidor va destacar «la unitat didàctica que ha elaborat per conscienciar els estudiants com a futurs ciutadans de l nostra societat». Subirachs va explicar el procés de recollida de documentació per al seu treball, que fa una anàlisi social i de reflexió sobre l'evolució i creixement del moviment polític de l'extrema dreta.

El jurat de l'edició d'enguany ha estat format per un òrgan col·legiat integrat per l'alcalde d'Olesa de Montserrat, Miquel Riera, el regidor de Cultura, Xavier Rota, Antoni Cambra en representació de la KAO Corporation, Mònica Figueras, Rosario Pastor, Maite Quiles, Josep Temoral, Jordi Voltas i l'arxiver municipal, Xavier Rodrigo, com a secretari.

Enguany, com a novetat, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat havia convoca la 1a edició del Premi de Recerca de Perspectiva de Gènere, però va quedar desert.

El regidor de Cultura, Xavier Rota, va destacar que l'Ajuntament va seguirà convocant el premi tot i que la pandèmia en faci minvar el nombre de participants.