El problema de la qualitat de l'aigua de Calaf es manté un mes després i de moment no es troben solucions perquè els veïns de la població puguin tenir aigua apta per al consum humà a les aixetes. L'aigua de Calaf té diferents procedències i la barreja és el que permet distribuir-la en condicions de potabilitat. Però des de fa més d'un mes hi ha un alt nivell de nitrats que fa que no pugui ser usada per al consum humà. Els tècnics d'Aigües de Manresa i els responsables de Sanitat ampliaran informació i resoldran possibles dubtes sobre la situació de l'aigua a Calaf en una reunió informativa oberta a la població que tindrà lloc el dia 30 de setembre, a les 18.30 hores, al Casino de Calaf.

A mitjan mes d'agost, Aigües de Manresa va emetre un comunicat en què informava que s'havia detectat un augment del contingut de nitrats a l'aigua de la xarxa municipal que superava els 50 mg/l. La superació d'aquest límit, segons la normativa vigent, va suposar l'obligació de declarar la no potabilitat de l'aigua per a ús de boca, tot i que l'empresa subministradora indica que l'aigua és apta per a tots els altres usos que no siguin l'alimentari.

Un mes després, la situació continua sent la mateixa. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha fet la convocatòria d'una reunió informativa sobre la situació de l'aigua de la xarxa d'abastament de Calaf. Els tècnics d'Aigües de Manresa i els responsables de Salut «ampliaran la informació i resoldran possibles dubtes sobre l'afectació d'aquesta situació», segons han informat fonts municipals. Aigües de Manresa ha explicat que l'origen del problema és que l'aigua de la xarxa d'abastament de Calaf prové dels pous del Molí i del Rector i de l'aigua de la riera del Mantellí, i per distribuir-la en condicions de potabilitat cal que es barregi. Si en un d'aquests aforaments hi ha problemes, aleshores es desequilibra la barreja i l'aigua no és potable. I aquesta és la situació actual, que s'ha mantingut el darrer mes.

Ricard Tomàs, responsable tècnic d'Aigües de Manresa, explica que «ocasionalment s'hi pot incorporar aigua de la xarxa d'abastament de Calonge de Segarra, però les aportacions bàsiques són de l'aigua del pou Rector i de la riera, que es tracten a la depuradora d'Enfesta, i aquesta s'impulsa fins al dipòsit de capçalera, on s'hi afegeix l'aigua procedent del pou del Molí. L'aigua procedent de la xarxa de Calonge de Segarra, si és el cas, s'incorpora en el bombament de l'aigua procedent de la planta d'Enfesta».

I afegeix en la seva explicació que «l'aigua procedent de la riera del Mantellí provoca la formació de trihalometans en unes quantitats elevades. L'aigua del pou del Molí, conté quantitats elevades de nitrats. La combinació de les aigües, amb característiques habituals, i en unes proporcions determinades, permet obtenir una bar-reja d'aigües que compleix els requisits per ser qualificada legalment com a aigua apta per al consum humà (de boca)». «Quan la quantitat de nitrats en l'aigua del pou del Molí augmenta o bé les característiques de l'aigua de la riera del Mantellí provoca la formació de trihalometans en quantitats superiors, o bé no es disposa d'aigua suficient a la riera del Mantellí, no es pot obtenir una barreja d'aigües que permetin aquesta qualificació d'aptitud per al consum humà (de boca). Tant la presència de nitrats, com la formació de trihalometans, com la disponibilitat d'aigua a la riera del Mantellí depenen, entre altres factors, de les condicions meteorològiques que s'hagin donat a la zona», afegeix Tomàs.

La situació actual és de desequilibri. Una solució és tenir aigua d'un altre origen, possiblement del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès, però cal tenir a punt les obres perquè arribi a la xarxa de Calaf i tenir en compte que aquesta seria una aigua que s'hauria d'adquirir.