Àngels Chacón: «El PDeCAT no refreda la independència, li dona realisme i possibilisme»

En 9 anys, la vida li ha passat molt de pressa?

Fa 9 anys, quan Marc Castells em va convidar a participar del seu projecte, no em podia imaginar que acabaria sent directora d'Indústria i, molts menys, consellera. El món municipal ha estat una gran escola, i la Generalitat de Catalunya és el màxim. En tota la trajectòria hi ha hagut un element comú, però: intentar dinamitzar, intentar transformar la nostra realitat econòmica. Desenvolupar projectes, parlar-los amb els protagonistes. Sempre transformar en positiu. Però l'evolució no me l'esperava gens. No estava al guió.

Van ser mons diferents. Des de l'Ajuntament va desenvolupar el demanar a les altres administracions, des de la Generalitat va tenir el poder de repartir.

Bé, repartir sense recursos. La conselleria d'Empresa i Coneixement té dos vectors. Coneixement té 1.400 milions de pressupost, però tot el sistema universitari és de les èpoques en què ha estat més infradotat, i per a Empresa hi ha 233 milions. Això és el 0,5% de recursos del Govern per al teixit productiu del nostre país. Per tant, poder, sí; recursos, no n'hem tingut.

Dins del Govern vostè ha tingut una lluita per variar aquests percentatges?

Sempre he reclamat més pressupost. Quan es va presentar el pressupost de departament, fins i tot el conjunt de forces polítiques del Parlament el van considerar un departament infrafinançat.

No sé què passarà el 14 de febrer amb les eleccions. Si vostè governa, si pot decidir sobre Indústria i Coneixement, què es faria diferent?

Hi hauria una mica més d'equilibri amb les polítiques socials, que s'han de prioritzar, però hi ha molt i molt per canviar si volem no només que les empreses sobrevisquin, sinó que siguin competitives l'endemà. El 2019 ja avisàvem que calia capgirar l'estratègia productiva, que venien canvis molt forts. La pandèmia els ha accentuat. I la crisi de demanda associada ens trastoca totes les cadenes de producció. O hi aboquen diners o serem un més dels països que no podran generar ni riquesa ni llocs de treball.

No hi som, encara, en aquest club dels que no generen riquesa?

Som en una posició intermèdia. Tenim molts actius, però si no els cuidem, recularem posicions.

El conjunt de la societat sabia on estava situada CDC

De Convergència es genera el PDeCAT, i del PDeCAT en surten dues formacions més. Nosaltres no ens hem mogut d'on érem. La feina els propers mesos serà fer arribar el nostre missatge a la població. Nosaltres estem al centre, ni som d'esquerres ni som de dretes. El que sí que ha canviat respecte de Convergència és que ens definim com un partit independentista. Hi ha hagut una evolució social independentista que s'ha incorporat al partit des del seu naixement, el 2016.

Què els diferencia de Junts i del Partit Nacionalista?

Ens diferencia de Junts, a grans trets, la confrontació permament que ells pretenen impulsar. I del Partit Nacionalista Català, en aquests eix país, és que ells estan virant cap a una posició més autonomista.

Han de diferenciar-se, però fins al darrer moment històrics del partit com Xavier Trias han intentat salvar la partició?

No només Trias. El nostre president David Bonvehí també ho ha intentat fins al final. Hem estat un partit generós, hem buscat sumar amb Junts x Sí, i hem intentat integrar independents. Però quan la integració passa per la nostra dissolució... Aquí és on hi ha el límit. No acceptem que haguem de desaparèixer com a partit. Les formes de generositat les hem més que demostrat. Ara, morir, no.

Hi ha diferència ideològica amb Junts?

De moment no està ben definida la ideologia de Junts. Quan s'ha de crear un partit i et demanen que el teu ha de desaparèixer pots fer dues coses: acceptar o mantenir-te. Quan no saps què serà la nova proposta, perquè has de desaparèixer. L'acord passa sempre per reconeixement mutu de les parts. Quan se substitueix per un intent de fer desaparèixer l'altre, no et plantegen un acord. Volen una absorció. I això no ho acceptem.

Els ha mancat saber en què consistia la proposta de Junts?

No, ha faltat respecte al nostre partit.

Ha parlat amb Artur Mas

Sí, regularment.

El sent al seu costat?

Sí. Anirem parlant. El projecte no és personalista, ni de l'Àngels Chacón, ni d'Artur Mas, ni de David Bonvehí, ni de Marc Solsona. És un projecte col·lectiu.

Em deia que el seu era un partit independentista. Però vostès no tenen la independència com a primer objectiu polític?

Volem la independència, és clar, però no accepto aquesta dicotomia perversa, o economia o independència. Crec que són possible les dues. Crec que sense una economia forta no arribarem a la independència.

Per ser independents fa falta una economia forta i què més?

Hem de ser econòmicament forts i sostenibles, energèticament també, i cal que se'ns reconegui internacionalment. Fer la independència, si volem ser realistes, demana un procés complex. Ho hem vist. No n'hi ha prou amb la voluntat d'una gran part de la població.

Ara cal refredar el factor independència per millorar l'economia?

No. El factor independència no és refreda, agafa realisme i possibilisme. Una cosa és el que voldríem i l'altra és com hem de gestionar la realitat. Treballarem perquè deixi de ser un somni, però no direm que serem independents en mig any.

El PDeCAt defensa poder negociar el pressupost de l'Estat. És tornar a la política de peix al cove?

No, és la política que aplica algú que entén el moment que vivim. No seré jo qui digui que hem de reununciar a obtenir qualsevol mena de recurs de l'Estat. La política comença quan negociem i fem demandes. Anem al Congrés a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya.

El seu cessament és un càstig per a Chacón i altres càrrecs?

Quan hi ha cessaments a 4 mesos de les eleccions i no hi ha dubtes, es pot pensar el que s'ha dit. Però no em queixo. Un cessament és possible, però hi ha lectures que jo crec que a ningú se li escapen.