Marc Castells, alcalde d'Igualada, és el número 3 de la llista de Barcelona del PDeCAT. De fet, és la mà dreta de la número 1, la cap de llista igualadina, Àngels Chacón. Ell, que va incorporar Chacón a la política i que ha vist com ha tingut una carrera en una dècada que l'ha portat de ser regidora d'Igualada a ser consellera del govern de Quim Torra, és ara el seu principal col·laborador en l'aventura de liderar un projecte per a les eleccions al Parlament de Catalunya.

La primera pregunta, de l'actualitat immediata. El 14 de febrer hi haurà eleccions?

El Govern ens posa en una situació compromesa. Vam participar dilluns en la reunió tècnica de la taula de partits -aprofito per dir que finalment hi hem estat convidats i que no ser-hi era una anomalia democràtica- i vam fer una intervenció en què vam dir que no ens podien posar sobre la taula la tria entre salut i democràcia. Un país avançat com Catalunya ha de poder fer unes eleccions al Parlament. Ara bé, el segon criteri és que ho hem d'avalar amb el criteri sanitari. Si Salut ens diu que davant de la situació pandèmica no es donen les garanties suficients com perquè els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot amb seguretat, s'ha de poder reflexionar. També vam dir que el dia 15 s'ha de prendre la decisió.

I al PDeCAT, què li interessa més?

Crec que no pot ser una decisió motivada per temes polítics. Hem de trobar una solució que estigui en relació amb la seguretat dels ciutadans. Catalunya necessita un govern ja, però hem de garantir la seguretat sanitària.Però tenir més temps per fer campanya, per mostrar candidata i explicar missatge els beneficiaria?

La nostra candidata s'ha donat poc a conèixer. Tenim la millor candidata, el millor projecte, però tenim dificultats per arribar als catalans a través dels mitjans de comunicació. Tenir més temps sempre és bo, però estem preparats per al 14 de febrer.

Com s'explica que tenint a la seva formació bona part dels alcaldes i de l'estructura del partit els costi tant de sortir amb intenció de vot a les enquestes? Fins ara els assignen una representació testimonial, en les que apareixen.

Tenim la sensació que la pandèmia ha esborrat l'interès per les eleccions. Però més que les enquestes mirem la tendència, i aquesta ens indica que creixem. El fet que tinguem drets electorals ens permetrà tenir més presència.

Darrerament han guanyat dues batalles, la presència a les taules de partits i els drets de presència als mitjans públics, als seus antics companys de viatge, Junts. Per aquí pot créixer la seva proposta?

Si tu tens drets per ser a la taula de partits i no hi érem és una anomalia democràtica, que s'ha resolt a base de pressionar i de defensar els nostres drets. I amb els drets electorals passa el mateix. Junts sempre ens ha dit que renunciava a tot el que tingués a veure amb Convergència i amb els drets electorals. I els drets són nostres.Hi ha situacions que potser costaran d'explicar a l'elector. Vostè és alcalde de Junts, però candidat del PDeCAT, que és un partit diferent i distanciat del primer.

Sí. Jo li diria que soc un convergent que milita al PDeCAT i que s'ha presentat per JxIgualada.

Amb els vells companys de viatge amb qui ara fan projectes separats hi ha una distància insalvable?

Nosaltres no ens hem mogut d'on érem. El PDeCAT és el partit central que ha tingut dues escissions, una cap a l'esquerra, que és Junts, i una altra cap a la dreta, que és el PNC. Creiem que l'espai central s'ha de preservar. Des de la màxima ambició nacional, volem actuar amb pragmatisme davant els problemes de la societat, que seran molt i molt importants.

Un pragmatisme també per als acords després de les eleccions o amb Junts no s'hi podrà negociar?

Totes les forces que avalin el nostre programa poden permetre l'acord. L'única a qui no volem en un pacte entre partits nacionalistes o independentistes és la CUP. Defensem que l'economia productiva i que el millor subsidi és un lloc de treball.

Vostè és un dels impulsors dels pactes amb el PSC a ajuntaments i Consell Comarcal de l'Anoia. És un model també per a la Generalitat?

Em sento còmode podent pactar amb gent que tinguin propostes que siguin bones per als ciutadans. Es poden dir PSC, o ERC, o qualsevol pacte d'una força que tingui la voluntat de tirar endavant el país i resoldre problemes de la gent.

Vostè havia tingut una relació franca amb en Carles Puigde-mont. Ara se separen?

Hi tinc una bona relació. A mi m'hauria estat molt fàcil seguir l'onada del president Puigdemont. Aquest era el camí fàcil, el que he triat és el camí correcte.

Pensaments diferents només?

Jo discrepo de la deriva cap a l'esquerra que té Junts. Em sembla que no és el que necessita el nostre país ni el que es necessita per resoldre els problemes de la gent.

A PDeCAT i Junts els separa la defensa de temes socials i econòmics o bé que veuen la independència a velocitats diferents?

El president Mas ho ha dit molt bé. Junts planteja la independència des de la confrontació. Mas defensa la independència sense posar en risc les institucions, cohesionant la societat i, sobretot, procurant que l'economia, que és l'origen del benestar, no es vegi afectada. La confrontació per la confrontació no és el camí. Miri, Prat de la Riba deia que a Catalunya hi havia les persones de la pluja i les de les tempestes. Jo crec que després de la tempesta toca la pluja.Vostè està en una candidatura de Chacón. Els primers passos de Chacón en política els va fer seguint Castells.

Jo la vaig aconseguir enganyar -és broma- amb un cafè molt llarg. A mi m'ho va demanar, i li vaig dir que sí perquè és el camí per créixer. A mi, quan em vaig presentar el primer cop, tampoc no em coneixia ningú a Igualada. Vam començar a tenint presència, i ara fa 10 anys que governem.