25 de gener de 2021
25.01.2021
Regió7

El TSJC suspèn el model de gestió de la residència d'Esparreguera

ERC i CUP, oposició a la població del Baix Nord, van portar als tribunals un govern que feia el que els mateixos partits es proposen fer ara Berga

25.01.2021 | 21:13
Residència de can Comellas, a Esparreguera

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que el model d'encomanda a través del qual l'Ajuntament d'Esparreguera va concedir a l'empresa pública Sumar la gestió de la residència no s'ajusta a dret i anul·la el conveni que va signar la corporació amb l'empresa perquè "són contraris a l'ordenament jurídic". Aquest és el mateix model que l'Ajuntament de Berga està negociant en aquests moments amb l'empresa Sumar per dur a terme la gestió de la residència de gent gran Sant Bernabé, de propietat municipal. I es dona la circumstància que els dos partits que van recórrer als tribunals per denunciar la situació d'Esparreguera, ERC i CUP, en aquesta població a l'oposició, són els mateixos que intenten l'acord per Berga, en aquest cas des del govern. La sentència podria suposar un pilar jurídic per desfer una pràctica que davant la impossibilitat dels ajuntaments de crear empreses públiques s'ha estès en els darrers anys.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arriba després que un jutge de primera instància dictés una primera resolució favorable als interessos de l'equip de govern. ERC i CUP d'Esparreguera la van recórrer i van presentar els escrits d'al·legació perquè fos el TSJC que hagués d'emetre una nova resolució. Aquesta, que s'ha donat a conèixer avui, considera que el model d'encomanda de gestió que va fer Esparreguera "afecta el principi de lliure competència". I la sala argumenta que a través del model triat l'Ajuntament va encarregar de manera directa la gestió de la residència de Can Comellas a l'empresa Sumar, però aquest encàrrec només es pot fer quan es tracta d'una empresa del mateix ajuntament, i aquesta no és la situació de Sumar, tot i que hi té una petita participació.

És el que el tribunal explica amb la frase: "S'adopta un sistema de gestió directa per encomanar de gestió, que no compleix amb els requisits per a la utilització de mitjans propis" el que suposo no aplicar les normes de contractació pública. L'Ajuntament tenia la possibilitat de fer un encàrrec a una empresa pròpia o bé haver seguit el procés d'adjudicació pública garantint la lliure competència de les empreses.

El Tribunal li diu a l'Ajuntament que si es fa a través d'una empresa municipal hi ha "un sistema de gestió compartit del servei", però aquesta circumstància no es dona en el cas de Sumar. Aquesta empresa pública creada per la Diputació de Girona té un accionista majoritari, el mateix ens provincial, que té el 51% de la representació a la societat, mentre que l'altra 49 se'l reparteixen institucions que tenen alguna relació de servei. En el cas de l'Ajuntament d'Esparreguera, la participació és del 2%. La sentència recull que "el control de Sumar per part de la corporació local és difús" i, de fet, mostra que "actua com un gestor indirecte". Sumar rep diners de l'Ajuntament per la percepció dels seus serveis, té un conveni en què s'estableixen uns beneficis fixos del 6%.

I l'escrit de la sentència conclou que en aquest cas "el sistema de gestió directa associativa", que és el que s'ha triat a Esparreguera, restringeix i falseja la lliure competència. En la sentència, el jutge estima el primer recurs de contenció administratiu presentat per ERC i CUP i també el recurs d'apel·lació, dels mateixos grups.

«Es va fer una gestió indirecta fent-la passar com a directa» Alfons Puche, cap del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament d'Esparreguera recorda, amb la sentència a les mans, que el text recull els arguments que ja havien exposat el 2017, quan es va fer l'encomanda. Considera que amb la contracció de Sumar «es fa fer una gestió indirecta fent-la passar com a contracció directa».

Puche entén les dificultats que tenia l'Ajuntament per gestionar la residència de Can Comellas directament, però entén que la solució hauria estat, per exemple, crear una empresa municipal per fer la gestió o obrir l'adjudicació a la lliure concurrència d'empreses. Ara, defensa que el govern presenti recurs de cassació, perquè com a mínim, el procés «pot donar temps a l'equip de govern a preparar una estratègia de substitució dels gestors o fer un nou sistema d'adjudicació».

Per Puche, la interpretació que va fer el govern d'Esparreguera del model de l'encomanda de gestió «és abusiu i fraudulent». El regidor republicà recorda que Sumar té per conveni un 6% de beneficis fixe del volum de gestió, i que aquesta situació, recorda, que s'ha fet evident quan en els exercicis de 2019 i 2020 la residència ha generat dèficit i aquest ha estat cobert amb despeses extraordinàries de la mateixa corporació sense afectar el seu benefici. Per últim, Puche recorda que abans del ple decisiu per a l'aprovació del nou sistema de gestió hi va haver negociacions en les immediates hores prèvies, però el PSC es va presentar al ple amb un pacte amb Cs.

L'alcalde disposa a seguir litigant en la via judicial

Eduard Rivas, alcalde d'Esparreguera, diu que ha rebut la sentència amb «certa sorpresa», i es mostra convençut de continuar amb el litigi judicial per defensar el seu model. Recorda que entre la primera resolució judicial i la d'ara del Suprem hi ha «arguments contraposats» a l'hora d'interpretar si es podia fer l'encomanda o una empresa participada de diferents administracions.

«Presentarem recurs al Suprem (cassació) i si, convé, acudir a la justícia europea» assegura l'alcalde. Rivas afirma que «nosaltres defensem un model que ha estat un èxit, en el sentit que treballadors i usuaris el valoren positivament», i posa sobre la taula que «el model de la residència durant la pandèmia ha estat molt bo, i l'equipament ha quedat entre el 2% de residències verdes durant l'any de coronavirus».

Rivas recorda que la voluntat del seu govern era no externalitzar ni privatitzar la residència i per això es va anar al sistema d'encomanda a una empresa que és de capital públic, però no és pròpia de l'Ajuntament. Rivas també recorda que no es podia crear una empresa pública municipal per la llei Larsal. I defensa que la contracció «va ser un encert». «La sentència obre les portes al que volem evitar, la privatització», segons Rivas.

L'alcalde adverteix que pot tenir efectes més enllà d'Esparreguera, però, alhora manté que «hi ha jurisprudència europea que considera que amb un 2% ja es pot considerar mitjà propi», el que donaria la raó al govern local. El principi que van dur el grup de Rivas al model actual eren, segons ell mateix, «mantenir la gestió directa i municipal, no malmetre drets laborals i poder millorar el servei».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook