La transformació en habitatge d'una antiga fàbrica i una casa annexa del barri industrial del Rec d'Igualada ha estat triada com una de les finalistes dels premis Building of the year, un concurs a escala mundial en què la firma Guallart Architects ha estat triada amb aquest treball. Ara, la decisió sobre quina és la millor obra depèn d'una votació popular.

Es tracta d'un treball arquitectònic en què l'edifici original, del segle XIX, va quedar despullat, mostrant la pedra i els embigats de fusta originals, de materials i treballs molt humils com recorda l'arquitecte valencià Vicent Guallart, que ha estat el responsable de la intervenció. Era una manera de fer que en la intervenció hi quedés el caràcter productiu d'aquella edificació en el seu orígen.

El treball s'ha fet en una casa que es troba al límit urbanístic del que es considera pròpiament el barri del Rec, en una situació urbanística semblant a la del restaurant Somiatruites, dels germans David Andrés, cuiner, i Xavier Andrés, arquitecte. La ubicació no va ser un tema menor en aquest projecte, perquè si l'edifici s'hagués trobat dins del Rec, amb la normativa urbanística actual, no hauria pogut ser transformat en un habitatge, ja que els usos residencials no hi estan permesos, ara per ara.

«Gairebé vam destruir més que no pas construir», manifesta l'arquitecte Vicent Guallart en una imatge a través de la qual explica una intervenció que va anar a cercar l'essència de l'edifici. Es tractava, segons Guallart, de fer un projecte molt curós en el que «vam intentar trobar una llenguatge entre el passat industrial i el present». Es tractava de trobar la casa i els seus espais en una edifici que havia tingut uns altres usos. I s'hi va fer una intervenció molt austera per tal «que hi quedés el caràcter productiu».

Marina Llansana, igualadina, periodista i exdiputada per ERC i vicepresidenta segona d'Òmnium, explica que era una casa molt vella, que s'havia dedicat a produir betes i fils, i que els antics propietaris posaven com a condició vendre la fàbrica i la casa.

Llansana, amb la seva parella, l'empresari Oriol Soler, i el seu fill,van fer de la part industrial el seu habitatge. Mentre que amb Oriol Solà, company del projecte de Comunicació Lidera, va compartir la transformar del que havia estat habitatge en oficina de treball.

La periodista igualadina i la seva parella coneixien l'arquitecte Vicent Guallart, que havia estat un dels directors del projecte participatiu per definir el futur del barri industrial del Rec, un treball previ a la definició urbanística que li acabi atorgant l'Ajuntament. I el valencià Guallart, «enamorat del Rec», com diu Llansana, perquè «és un barri excepcional», segons l'arquitecte, va acceptar l'encàrrec gairebé sense rumiar-hi. Després d'haver treballat en una part més de les idees urbanístiques, li venia de gust fer una intervenció, i aquesta era l'oportunitat.

Defensa que al Rec hi ha d'haver una mixtura d'usos, mantenint l'industrial i adober, que és el seu origen, i combinant-ho amb altes més propers a la moda, com s'ha fet els darrers anys acollint en velles indústries, botigues efímeres. Moda i cultura, que és una proposta dels festival Rec, el grup que va impulsar el projecte per remirar el barri i trobar-li una sortida que no el fes desaparèixer per una transformació que l'anorreés.

Una de les sales més destacades de l'edifici és la cuina-menjador, amb doble alçada, un espai molt ampli, que també conté una llibreria, entre d'altres. En dues plantes més hi ha habitacions individuals, el bany i a la planta més alta, l'habitació de matrimoni. Guallart destaca una altra de les intervencions que s'ha fet al barri del Rec, la que va dirigir l'arquitecte Xavier Andrés per fer el restaurant Somiatruites i l'actual hotel del mateix nom. En destaca la qualitat i assenyala que aquest estil de transformació respectant l'original avui és tendència.