Marc Castells, alcalde d'Igualada encetava el nou mandat de quatre anys, pràcticament. Encara no havia establert grans relacions amb els alcaldes dels municipis propers. L'Anoia, amb els seus problemes i les seves virtuts, vivia, com el país, amb certa tranquil·litat. Però entre el 9 de març i el dia 12 del mateix més, la situació sanitària va donar senyals d'alarma. I els pitjors auguris no només es van complir, sinó que la realitat d'un virus, aquí desconegut, va actuar amb gran crueltat. Igualada i la Conca d'Òdena va tenir les pitjors xifres de mortalitat del país. I en l'any de pandèmia, encara arrossega aquests trist lideratge.
Fa un any va començar el confinament a la Conca d'Òdena, la mitjanit del 12 de març. Què recorda d'aquell moment?
El dia 9ens van comunicar que teníem els 5 primers positius. Abans potser n'hi havia hagut, però no en teníem proves. Vaig pensar que 5 positius en una ciutat com Igualada no era normal. Vaig trucar a l'alcalde de Vilafranca i ell em va dir que no en tenia constància. Aquells dies ja vaig rebre trucades del president de la Generalitat, Quim Torra, i ben aviat van arribar els primers morts. El dia 11 d'abril vaig signar el decret que feia tancar totes les instal·lacions municipals. I hi havia que no ho entenia. El dia 12 va arribar el confinament i els 25 dies següents van ser molt durs.
I aquells alcaldes que pràcticament no havien compartir encara temes de mandat van trobar-se diàriament.
Vam prendre l'acord de trobar-nos i de comunicar a la ciutadania cada dia. I encara més, van voler dir les dades reals. No les oficials. Érem diferents ajuntaments, amb alcaldes de 5 forces polítiques, però vam fer una unitat d'acció. Vam demostrar que estàvem conjurats en explicar als nostres veïns, que ens ho demanaven, què passava. El 26è dia, quan vam dir que no calia comparèixer cada dia, va ser quan vaig tenir més trucades.
Van ser moments complicats per a moltes famílies, per a molts sanitaris, per a molts polítics. I personalment?
Em vaig aprimar 4 quilos. El primer moment més greu va ser quan a l'Hospital em van dir que no podien rebre més gent. En una hora arribaven 12 ambulàncies a urgències. Aleshores ens van demanar que fessin previsió d'espai i vam habilitar el poliesportiu de les Comes amb el suport de Metges sense fronteres. En aquells primers dies també es van produir els pics de mortalitat. Una zona amb un o dos morts diaris, en tenia entre 16 i 18. A nivell familiar va anar bé. Aquells dies vaig tenir la sensació que més que fer d'alcalde organitzava la tristor.
I d'aquella imatge d'unitat dels alcalde què n'ha quedat?
Va servir per conèixer-nos. S'havia d'establir una unitat d'acció. I hem creat una aliança per la Conca, perquè hi ha coses que les hem de fer i decidir plegats. En aquells moments tan intensos tots vam fer de tot, tots ens ajudàvem. I la unitat ens va permetre plantar cara a altres administracions, les de l'Estat i les de la Generalitat.
Van tenir la sensació de quedar-se sols?
Semblava que algú ens havia tancat i havia llançat les claus. Ens vam plantar quan es van confiscar les mascaretes que venien cap a Igualada i van estar units per garantir que arribessin tots els subministraments que havien d'arribar. I vam plantar cara, sí.
I alguna discussió amb el departament de Salut, per exemple quan a la Conca es va decidir donar dades diferents a les de la Generalitat.
Des del departament de Salut deien dades que no eren certes. Un dia van anunciar que no hi havia hagut cap mort a la Conca d'Òdena. Aquell dia havien mort 11 persones. I aleshores vam decidir donar les dades reals de les funeràries i comparar-les amb la mortalitat dels darrers anys en el mateix període. Hi havia persones que es morien sense prova de PCR, que se'l incinerava sense prova. Però la realitat és que hi havia una sobremortalitat que només tenia una causa. Des de la Generalitat no ho van veure bé, però pocs dies després van canviar el seu sistema i es van apropar al nostre, a comptar els morts reals.
Hi ha coses que encara pensa que caldria millorar?
La comunicació. No només amb els ciutadans, la comunicació amb els alcaldes. Els que estem al costat dels ciutadans som nosaltres, el que hi parlem cada dia som nosaltres, i no es poden tenir al marge. Teníem la sensació que no ens arribava la informació.
I a nivell sanitari?
S'ha posat de manifest que malgrat l'infrafinançament del sistema sanitari, tant a nivell d'hospital com a primària, tothom ha fet una feina brutal. Hi hauríem d'incloure, també, els treballadors de les residències, que en algunes ho van passar molt malament. Els professionals d'aquests àmbits van demostrar que tenien, a part de coneixements, una prioritat vocacional.
I a nivell d'infraestructures?
A Igualada li cal un nou CAP. El CAP de l'Estació, l´Igualada urbà, no és eficient. Reclamem que el departament faci un nou centre de primària al Sud de la Ciutat. Ara, de manera immediata, una solució provisional serà un mòdul a l'exterior del centre dels Salut ha posat a diferents llocs. I a nivell hospitalari també hem de fer un esforç per tenir un equipament de primera divisió i, com a país, hem de trobar la fórmula perquè els metges que es formin a les nostres universitats es quedin al nostre país. Ens falten professionals, especialistes. En aquest temps, malgrat la covid, hem fet que l'hospital sigui Hospital Universitari d'Igualada. Que és un gran pas en formació.
El següent, tenir estudis de Medicina, que vostè fa temps que hi va al darrere?
Igualada té un projecte universitari. Hi crec. Seria un somni poder tenir estudis de Medicina a Igualada, de la mà de la UdL.
I el futur de la pandèmia com el veu l'alcalde d'una ciutat que l'ha patit potser més que cap altra?
Jo sóc un optimista asimptomàtic. Les vacunes ens donaran la solució, però reclamo i exigeixo que es potenciï el pla de vacunació. Hem de tenir un percentatge més alt de vacunats i després veure a partir del setembre com afrontem una crisi econòmica que vindrà a darrere. Estaria bé que els ERTO es poguessin allargar fins al 31 de desembre, donar facilitats, ajuts, allargar crèdits ICO. Cal fer funcionar l'economia.
