«El cap de setmana abans del confinament de la conca d'Òdena (12 de març) i de la declaració de l'estat d'alarma a Espanya per part del Govern de l'Estat (14 de març), en una reunió familiar els meus germans em van demanar sobre aquest virus de la Xina i si ens afectaria. I jo els vaig respondre: no patiu, que els xinesos són molt exagerats, que serà com una grip. El dia 12, un dijous a la tarda, ja ens vestíem amb EPI (amb les proteccions d'aquell moment que eren inferiors a les d'ara) i al vespre el WatsApp ja no va parar. Se'm posen els pèls de punta quan recordo, tornant cap a casa, al vespre, com els Mossos t'avançaven i tancaven el pas davant els accessos. Això ens va fer veure que el tema era molt seriós».

El relat és del metge Xavi Cantero, un dels més veterans del CAP Igualada Urbà, que poques hores després feia un servei de guàrdia a l'hospital (en aquell moment la primària visitava a l'hospital, ara el CAP està obert 24 hores). Aleshores va ser quan va veure que el tema era molt preocupant. «Ens van advertir de la gravetat i ens van indicar el sistema de protecció i els primers protocols. Aquell mateix dia va caure una residència de Capellades -va ser de les primeres residències del país amb un gran nombre d'infectats i de morts- i la guàrdia era un anar i venir d'ambulàncies. Vam ingressar 12 pacients, se'n van haver d'intubar 3 aquella mateixa nit».

Va ser l'inici d'uns dies molt complicats en el món sanitari a la conca d'Òdena. A l'hospital, perquè el brot era a dins i tenien molts metges i infermeres infectats i en quarantena, però també a la resta del sistema. I, sobretot, va ser greu perquè hi havia una gran proliferació de casos i una elevadíssima mortalitat.

Carme Olivé, infermera també amb molts anys d'experiència a la sanitat de l'Anoia, i membre de l'equip de Cantero, assegura que la covid havia arribat abans del mes de març a Igualada, i quan es va declarar el confinament i l'estat d'alarma ja hi havia contagis i molts professionals van emmalaltir. Olivé assegura que el primers quinze dies de març el que va passar és que «es va desbordar i es va col·lapsar el sistema». Els protocols d'actuació per als professionals no s'adequaven a la situació sanitària del país. I, en aquells dies, era molt complicat que es pogués fer una prova PCR, que després es va veure que eren determinants per discernir si hi havia infecció. «Quan tenies una sospita clara que era covid intentàvem parlar amb Salut Pública, però no hi havia manera. Nosaltres teníem el telèfon col·lapsat, el 061 no donava a l'abast», relata la infermera.

Van ser dies complicats i va caldre que el Departament del Salut i el Govern de la Generalitat prengués algunes mesures, com facilitar les proves de PCR, com tenir més centres preparats per analitzar-les, o com anar adaptant els espais i el personal. A la conca d'Òdena, professionals sanitaris d'empreses i serveis diferents es van reunificar en diferents espais i equipaments. I a Igualada va quedar el CAP Igualada Urbà per atendre la primària de la conca. «Era una situació d'estar preparats per a la batalla», recorda Cantero. Entre les moltes decisions que es van haver de prendre de manera molt ràpida, Cantero destaca la importància que va tenir la carpa que el SEM va instal·lar a l'accés al CAP, perquè «va ser la manera de separar els pacients covid dels no covid».

Aquella situació d'emergència dins l'emergència per la gravetat del brot va fer créixer la imaginació dels professionals sanitaris. La reorganització en va ser una. Però Cantero també té present que van ser els primers en establir alguns protocols d'actuació, que després es van anar aplicant a la majoria de centres.

Va ser una situació complexa i de gestió complicada. Cantero i Olivé coincideixen a dir que els van faltar elements bàsics com les esmentades PCR, i que tots els professionals van haver de treballar molt per sobre del que tots tenien establert. Cantero recorda les llargues jornades a la carpa veient casos de covid, i els dissabtes i diumenges de descans buscava informació i refeia protocols. Olivé afegeix al grup la molta feina de la direcció, que els veies tot el dia al centre, del matí a la nit.

Xavi Cantero assegura que els primers dies va intentar trucar a tots els amics i companys que el podien ajudar per trobar-hi una sortida. I afegeix que se'n van sortir per la implicació de tots els professionals i perquè «els pacients hi han posat molt de la seva part». «Vaig tenir dies de baixada, per l'alta càrrega emocional. He tingut molts dies de tristesa per tot el que passava, per veure tanta mort. I he de reconèixer que arribava algun diumenge que plorava per la impotència de no trobar millors solucions», explica.

Cantero i Olivé poden explicar que els van desbordar les més de 800 trucades diàries que es rebien al CAP, i la gestió de les baixes laborals, però també recorden les magdalenes i les espelmes que es van bufar a la carpa pels 50 anys del doctor. En quedaran experiències i canvis positius, com els nous sistemes d'atenció (telefonia, App), i esperen una millor valoració de l'atenció que fa la primària.