19 de març de 2021
19.03.2021
Regió7

Veïns de l'Alta Anoia s'organitzen en contra de dos macroparcs eòlics situats enmig d'un paratge natural

Es projecten 19 molins de 200 metres d'altura entre els municipis de Copons i Rubió

19.03.2021 | 09:57
VÍDEO: Veïns de l'Alta Anoia s'organitzen en contra de dos macroparcs eòlics situats enmig d'un paratge natural
Veïns de l'Alta Anoia s'organitzen en contra de dos macroparcs eòlics situats enmig d'un paratge natural

Un grup de veïns dels municipis de Copons i Rubió, a la zona de l'Alta Anoia, s'han organitzat per presentar al·legacions en contra de dos projectes de parcs eòlics que apleguen, en conjunt, 19 aerogeneradors. Serien molins de fins a 200 metres d'altura, molt més alts, per exemple, que la Torre Agbar de Barcelona. Els parcs es volen situar enmig d'un paratge natural i, segons denuncien, comportaria "la destrucció d'un gran pulmó verd de la Catalunya Central". Els projectes es troben en fases de tramitació diferent. D'una banda, el parc eòlic Serra Morena, ja ha rebut el vistiplau de la Ponència d'Energies Renovables com a emplaçament viable, mentre que el termini per presentar al·legacions al parc eòlic La Maçana finalitza aquest divendres.

La plataforma contrària als dos parcs eòlics denuncia que la comarca de l'Anoia, malgrat tenir un 1,5% de la població total de Catalunya, "té un 15% dels aerogeneradors del país i produeix molta més energia de la que consumeix", explica un dels activistes, Jordi Saumell. Segons les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, a l'Anoia actualment hi ha 105 parcs eòlics en servei i 104 més es troben en procés de sol·licitud.

En concret, els dos projectes als quals s'oposa la plataforma Salvem Serra Morena són el Parc eòlic La Maçana, que contempla la instal·lació de 10 aerogeneradors (9 a Rubió i 1 a Castellfollit del Boix) amb una potència de 49,9 MW i el Parc Eòlic Serra Morena, amb 9 aerogeneradors (5 a Copons i 4 a Rubió), que tindrien una potencia de 40,5 MW. De fet, Saumell recorda que l'any 2006 ja es van presentar projectes molt similars a aquests i temen que això només sigui l'inici: "Tenim por que en vinguin molts més i ens omplin totes les carenes de molins".

Saumell creu que els projectes són una "barbaritat" pel fort impacte mediambiental que tindran. "Ens perjudicaran a nivell econòmic i social, però també la nostra qualitat de vida, i no aportaran beneficis econòmics al territori perquè tot marxa cap a fora", denuncia. En aquest sentit, lamenta que els promotors d'aquests parcs són "grans empreses multinacionals amb uns recursos infinits" i creu que és molt difícil lluitar-hi en contra. Per això, des de la plataforma reclamen una "planificació real" per part de les administracions sobre on han d'ubicar-se els parcs eòlics i solars.

Des de l'Ajuntament de Rubió critiquen la falta d'informació que han rebut dels projectes i el poc temps que han tingut per presentar al·legacions. A més, l'alcalde del municipi, Miquel Archela, posa de relleu que al terme municipal de Rubió, amb 250 habitants, ja hi ha 39 molins i, per tant, considera que el poble "ja ha complert amb el tant per cent que li toca". També critica que no es tinguin en compte els ajuntaments a l'hora de planificar i ho considera un "despropòsit", ja que, segons ell, els parcs s'han planificat en zones que "destrossen el paisatge". I és que a Rubió no només tindrien impacte els parcs de La Maçana i Serra Morena, sinó que el municipi també es veuria afectat pels dos parcs projectats al Bages, el de Clarena i Colomer.

Molins a menys de 400 metres de les masies


La Isabel Albiñana és integrant de la plataforma i propietària d'una masia a Rubió. Està especialment afectada pels parcs eòlics que hi ha en tràmit, ja que, segons relata, un dels molins està projectat a tan sols 330 metres de distància de casa seva. "Tindrem un monstre de 200 metres a sobre mateix de casa i això tindrà un gran impacte visual i de sorolls", lamenta Albiñana, que afegeix que encara hi ha una qüestió més "pertorbadora", ja que "quan el sol es desplaça d'est a oest es projectarà a sobre de casa l'ombra de les aspes voltant i això diuen que et pot tornar boig".

Aquesta veïna creu que és una llàstima que "en nom de l'ecologia i de l'energia verda es malmetin tants boscos" i creu que l'impacte no només són els molins, sinó "tot el que hi ha al seu voltant com els camins, les línies elèctriques o les subestacions". En aquest sentit, explica que les zones on es projecten els parcs són molt verges i les considera un "gran pulmó verd de la Catalunya Central".

El turisme rural, en contra

En els darrers anys a l'Alta Anoia hi ha hagut una aposta per promocionar el turisme rural i ara, amb la massificació de parcs eòlics, els propietaris estan preocupats per l'impacte que podria tenir als seus negocis. És el cas de Jordi Serravinyals, propietari de Cal Barrusca, que explica que un dels projectes contempla instal·lar un molí a un quilòmetre de distància de l'allotjament. "Ara mateix estem molt tranquils, quan ens llevem al matí sentim els ocells cantar i tot això no sabem si ho perdrem", lamenta.

En aquest sentit, explica que hi ha comarques o territoris que tenen importants atractius turístics però a la zona de l'Alta Anoia "precisament el que podem oferir és aquesta ruralitat i que s'ha mantingut el territori molt poc urbanitzat". Per això, creu que "si implantem parcs eòlics i solars correm el perill que la gent no vulgui venir aquí".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook