Quants teixons (Meles meles), guineus (Vulpes vulpes), fagines (Martes foina) o genetes (Genetta genetta) hi han al terme municipal d’Olesa de Montserrat? El Grup Capreolus (Grup de Recerca i Natura d’Olesa de Montserrat) ha iniciat un treball per quantificar els exemplars que hi poden haver de cada espècie i conèixer les densitats de cadascuna.

En un primer moment, l’estudi consisteix en tenir registre visual a través de càmeres camuflades que detecten els moviments dels animals. A partir d’aquesta informació s’haurà de fer l’estudi de varietat i la quantificació poblacional. El resultat pot donar informació de relleu per saber quina és la diversitat de la fauna (els mamífers) a Olesa de Montserrat.

L’estudi, segons han explicat fonts municipals, se centra dels mesocarnívors (els animals que s’alimenten generalment de carn però que de tant en tant també s’alimenten d’invertebrats, fongs i fruits, entre d’altres).

Àlex Benítez, membre del grup i un dels coordinadors del projecte, juntament amb Joan Soler i Biel Montoro, ha explicat al canal d’Internet de l’Ajuntament d’Olesa que «mitjançant un seguit de càmeres trampa que tenim repartides per arreu de l’entorn natural del municipi, estem intentant esbrinar quin és l’estat poblacional de les diferents espècies».

Capreolus està estudiant espècies de mamífers com cabirols, senglars, guineus, fagines, genetes, teixons, mosteles i esquirols. «Són les especies que poden detectar les càmeres i un cop tinguem les dades, amb l’ajuda de Felis, les analitzarem estadísticament i publicarem els resultats» explica Benítez.

Les mateixes fonts hna indicat que aquest estudi es va iniciar l’any passat i forma part del projecte del Grup Felis-ICHN, un grup de treball vinculat a la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), que promou el coneixement sobre els mamífers carnívors de Catalunya per millorar-ne l’estat de conservació.

Darrerament, aquest mateix grup ha enregistrat la presència de la llúdriga a la vora del Llobregat al seu pas per Olesa. És el primer enregistrament que se’n té, la qual cosa confirma la seva presència a la zona sud de Montserrat i serveix com a indicador de la bona qualitat del riu.