La basílica de Santa Maria, el temple de més pes en l’arquitectura religiosa de la ciutat, té el seu llibre. Una obra que mira la basílica de Santa Maria des de diferents punts de vista. Ahir al vespre es va celebrar l’acte de presentació del llibre La Basílica de Santa Maria d’Igualada, una obra monogràfica sobre la basílica que repassa la història del monument, amb més de 1.000 anys d’existència. A banda dels editors, han participat en la presentació el bisbe de Vic, Romà Casanova; l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; el doctor Francesc Miralpeix, professor d’Història de l’Art Modern de la Universitat de Girona i autor d’uns dels capítols.

L’edició de La Basílica de Santa Maria d’Igualada, a càrrec de María José Díez, Aïna Garcia i Àlvar Sáez –membres del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)–, és una obra coral dividida en capítols marc, escrits per una vintena d’autors especialitzats. I les imatges són del fotògraf Pepo Segura.

En les primeres pàgines, el lector hi trobarà una evocació literària i històrica de l’església escrita per Antoni Dalmau. Flocel Sabaté parla de l’origen i el context històric de la Igualada medieval. Marta Vives estudia l’evolució de l’església i la vila als segles XIV i XV. Maria Garganté i Daniel Vilarrúbias analitzen l’edifici actual, el projecte inicial de 1602 de Pere Blai i el definitiu del barceloní Rafael Plançó. I el llibre es complementa amb estudis dedicats a obres i aspectes rellevants de l’església durant l’època moderna. Francesc Miralpeix parla del retaule de Jacint Morató i Josep Sunyer (s XVIII); Joan Farrés dedica un capítol a la devoció igualadina pel Sant Crist i el miracle del 1590 i Anna Trepat du a terme un estudi sobre la construcció del recinte, destinat a hostatjar la imatge miraculosa del Sant Crist; Daniel Vilarrúbias estudia el tresor de Santa Maria, el campanar i ens introdueix també en l’època moderna i contemporània de la basílica. Miquel Térmens escriu sobre els estralls que patí Santa Maria durant la Guerra Civil Espanyola i la seva posterior restauració.

El capítol elaborat per María José Díez, Josep Maria Esquius, Aïna Garcia, Jaume Riba i Àlvar Sáez tracta de les últimes intervencions que s’han fet a la basílica de Santa Maria d’Igualada, als segles XX i XXI. Xavier Jorba analitza la dinàmica de la comunitat de preveres de Santa Maria. Josep Maria Gregori i Anna Solé aprofundeixen en un dels aspectes més rellevants de la vida de l’església: la música, els mestres i organistes de Santa Maria. Joan Farrés i Xavier Pedraza fan una menció especial de la Mare de Déu de la Pietat, copatrona d’Igualada.

Les esglésies de l’entorn tenen un capítol propi al llibre

Com a complement de l’estudi de la basílica, es dedica un capítol a l’anàlisi d’algunes de les esglésies de l’arxiprestat de l’Anoia, on Antoni Pladevall fa la introducció i analitza la Tossa de Montbui; Ramon Cuadras estudia Sant Martí de Tous; Santa Maria de la Pobla de Claramunt, la descriu Marta Bartrolí; Santa Maria de Rubió i el seu retaule gòtic són tractats per Raquel Lacuesta; Sant Jaume Sesoliveres és descrita per Antoni González; la Mare de Déu de la Soledat és analitzada per Joan Farrés, i la Sagrada Família d’Igualada és descrita per María José Díez, Aïna Garcia i Àlvar Sáez. El llibre s’acaba amb l’apartat dedicat al claustre renaixentista de l’antic convent de Sant Agustí, escrit per Maria Teresa Miret.

L’obra, de 320 pàgines, ha estat editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada.