Ha mort l’escriptor i historiador igualadí Antoni Dalmau, que va ser president de la Diputació i regidor d’Igualada. Ahir al matí va caure a casa seva i ja no es va recuperar. Tenia 70 anys. Dalmau havia arribat a la Diputació en representació del PSC d’Igualada, on va ser regidor, i de l’Anoia, però a partir de l’última gran crisi dels socialistes catalans s’havia anat distanciant d’aquest grup fins a deixar la militància (2013) i s’havia apropat a ERC. Tenia 70 anys i mantenia una activa vida literària i com a historiador. Era membre del Consell Assessor de Regió7 i columnista setmanal d’aquest diari. El funeral per Antoni Dalmau serà demà, dia 7, a les 4 de la tarda a la Basílica de Santa Maria d’Igualada. I la vetlla es fa a partir d’avui a les 4 de la tarda. Serà enterrat al cementiri vell de la ciutat.

Dalmau va ser president de la Diputació de Barcelona (1982-1987) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995). Ha estat president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la Universitat Ramon Llull, traductor i col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació, director de la Revista d’Igualada i autor de més d’una vintena de llibres, entre els quals set novel·les.

Era un dels 8 fills del polític i escriptor Antoni Dalmau i Jover. Va ser escolta. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1972, i va ser professor de català i advocat fins a l’any 1982. Va ser regidor de l’Ajuntament d’Igualada (1979-1983 i 1987-1991) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1987). Va ser diputat des del 1979 fins al 1987.

L’any 1982 succeí Francesc Martí i Jusmet com a president de la Diputació, fins a l’any 1987, quan el va succeir l’egarenc Manel Royes i Vila. Posteriorment, va ser diputat al Parlament (1988-1999), vicepresident de la Cambra catalana (1988-1995).

Era col·laborador habitual en diversos mitjans El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Regió7, Catalunya Ràdio, Anoiadiari.cat, RAC1 i TV3. Va ser un dels fundadors i director de la Revista d’Igualada. I havia estat membre del Consell Assessor de l’Erol.

Ha estat president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona (1988-2013), i havia estat membres de les juntes de diverses entitats culturals (Orfeó Català, Fundació Centre Internacional de Música Antiga, Fundació Pau Casals, Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans). Va rebre la Medalla de la Ciutat d’Igualada (2004) i el Premi al Compromís Cultural d’Òmnium Cultural de l’Anoia (2015). El 1997 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.

La seva mort va deixar ahir consternada la ciutat. L’Ajuntament va fer una nota de condol lamentant la mort de Dalmau, tot recordant les seves dues etapes de regidor. I ERC (a les darreres municipals havia accedit a tancar la llista) va dir que «els republicans estem consternats pel decés dAnotni Dalmau» a qui definien com «un igualadí incansable, entregat a la ciutat i al país, que malauradament marxa massa d’hora». I afegien que «ha estat un plaer immens comptar amb ell els darrers anys»