El mercat de Calaf estrenava, ahir, nova ubicació. Després de més de 60 anys situant-se entre la meitat del raval de Sant Jaume i la plaça dels Arbres, ara ha perdut les parades de la plaça, que se situen al llarg de tot el raval. Un moviment que ha causat molt debat i controvèrsia entre paradistes i ciutadans, que no estan segurs que s’hi puguin arribar a acostumar.
Montserrat Mases, regidora d’Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme i Comerç, explica que el motiu principal d’aquest canvi es basa en la voluntat de crear un gran carrer comercial que «doti de vida les parades del raval de Sant Jaume i, així, reactivar els comerços d’aquesta zona, que han anat quedant tancats al llarg dels anys». I és que, en aquesta zona, la majoria de locals tenen la persiana abaixada des de fa uns quants anys.
«El mercat dona vida al comerç i sempre ha estat així. Nosaltres no podem forçar que els locals privats reobrin, però esperem que, amb la nova vida de mercat que s’hi crearà, alguns propietaris s’animin a obrir els seus negocis en aquesta zona»
Aquesta iniciativa, però, sembla no haver agradat gaire a alguns ciutadans del poble. I és que, de fet, l’estratègia de reubicació s’ha articulat a través de les parades de fruita: s’ha mantingut una de les que hi havia al principi del raval de Sant Jaume, a tocar de la plaça, i les altres s’han recol·locat al llarg de tot el carrer fins al final de tot. «Quan la gent va a mercat, la fruita és el principal producte i, a més, cada parada ja té la seva clientela fixa. Hem pensat que esponjant les fruiteries conduirem la gent a passar per totes les parades, i donar-los més oportunitats d’aconseguir clients»
Tanmateix, aquests paradistes que han perdut el seu lloc a tocar de la plaça dels Arbres i dels comerços oberts, no els sembla bé aquest canvi perquè consideren que perdran els clients, que no arribaran fins al final del raval per anar a buscar, per exemple, la fruita.
«Els canvis costen i nosaltres ja estàvem molt acostumats a la vida de mercat a la plaça, que ara es veu molt buida i desemparada», deia Ariadna Riu, una ciutadana que passejava pel mercat.
En resposta a aquesta afirmació, la regidora Mases explica que la intenció de l’Ajuntament és aprofitar l’espai, ara buit, de la plaça per col·locar-hi més terrasses dels bars i, sobretot, per fer-hi mercats temàtics intermitents, tallers, actes i representacions, entre d’altres. «El mercat no té res diferent que un altre qualsevol, però volem diferenciar-lo dotant-lo de més activitats i vida al seu voltant», diu.
No obstant això, Mases assegura que «es tracta d’una prova que no és irreversible i, per tant, es pot tornar on érem si cal. Tot i això, confiem que funcioni per tenir un poble més viu i poder reactivar el comerç local».
Els aparadors al descobert
Una particularitat que té el mercat de Calaf és el fet que els aparadors de les botigues i comerços fixos estan al descobert, és a dir, que no queden tapats per cap parada els dies de mercat. Mases explica que «els comerços fixos i les parades han de poder conviure sense xafar-se els uns als altres». Amb la pretesa reobertura dels locals al tram final del raval de Sant Jaume, el procediment serà el mateix, de manera que les parades no podran ocupar l’espai del davant dels locals.
Una llegenda que dona nom a una dita popular catalana
«Semblar el mercat de Calaf» és una expressió que s’utilitza quan en algun lloc hi ha molta gent i molt xivarri. La llegenda explica que una vegada, un dissabte de mercat a Calaf, hi feia tant fred que fins i tot les paraules es glaçaven en sortir dels llavis. La gent no es podia fer entendre i cada cop es crispaven més els ànims. Fins que va sortir el sol i les paraules van començar a descongelar-se. Aleshores, el rebombori va ser tan gran, que encara era més difícil fer-se entendre. Segons expliquen uns, el mercat va acabar amb tothom fent-se garrotades i, segons expliquen altres, amb la gent fugint amb les mans a les orelles.
