Poder viure al present i al passat és possible a Calaf. Avui, vials com el carrer Isidre Vilaró, el raval de Sant Jaume –que acull des d’ahir la totalitat del mercat– i el passeig de Santa Calamanda són els principals nuclis comercials i de vida dins del poble. Anteriorment, però, aquest moviment es concentrava a la plaça Gran, a la part alta de la població.
Tant els carrers com la plaça tenen una cosa en comú: els comerços que donen vida al poble se situen al voltant d’un mateix element: el mercat.
L’any 1226 s’inaugurava el mercat de Calaf a la plaça Gran. Era un punt de trobada entre venedors i ciutadans, que, amb el temps, va cridar l’atenció d’empresaris, que hi van voler col·locar els seus negocis privats. Així doncs, paradistes i comerciants compartien espai en el punt més neuràlgic del poble.
Amb el pas del temps, però, el mercat necessitava més espai i va ser quan, el 1957, es va traslladar entre la plaça dels Arbres i el raval de Sant Jaume. Consegüentment, les botigues i els locals de la plaça Gran van perdre la vida habitual i això va provocar que acabessin tancant.
Ara ja no en queda cap d’oberta i tampoc no s’hi han obert comerços nous. De fet, la plaça Gran de Calaf s’ha convertit en un museu de botigues de l’època (la majoria del segle XX), que es conserven en el seu estat original. Així, encara hi ha els locals amb grans portes de fusta de la mida de tota la paret i els rètols originals, alguns dels quals en castellà. Un exemple és l’«Escuela de niños», que encara manté l’essència de les escoles antigues amb elements com els tinters, l’estufa de carbó, pupitres i llibretes originals i, també, la creu de Crist i les imatges de Franco i Primo de Rivera coronant l’aula.
Un altre local emblemàtic és la impremta, que l’empresari Joan Oller va decidir obrir l’any 1939. Allà s’hi troben màquines de més de 100 anys que encara es poden fer funcionar, així com articles necessaris per a la impressió: materials, tinta i, també, una gran calaixera amb totes les lletres i les seves diverses mides i tipologies per poder imprimir amb text.
Un darrer exemple: la taverna, on els miners de carbó i els ciutadans es reunien per consumir el beuratge de l’època, fet de moscatell i anís. Un detall curiós és un petit prestatge amb tabac per a homes i per a dones. Tots, però, de marques originals d’aquell temps, com ara les cigarretes Celtas Cortos.
L’oficina de turisme de Calaf ofereix visites guiades per aquests comerços i molts d’altres de la plaça. De fet, des de l’oficina asseguren que, «des que les vam iniciar, en qüestió de dos anys hem passat de tenir uns 400 visitants cada any a tenir-ne 4.000».
Les botigues, doncs, rememoren el passat del poble, que va aconseguir tenir segles de vida gràcies al mercat. I és precisament aquest l’objectiu de l’Ajuntament amb el canvi d’ubicació: crear vida de mercat per tal de fer, en aquest cas, el raval de Sant Jaume més atractiu perquè s’hi obrin nous comerços, tal com va passar fa més de 100 anys a la plaça Gran de Calaf.
