Una nina per recordar, per expressar sentiments, per mantenir-se durant més temps lligat al seu grup? La residència Pare Vilaseca, centre gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, ha posat en marxa una teràpia amb nines, el que els responsables de l’entitat expliquen com «una intervenció no farmacològica poc coneguda fins ara, que està començant a donar resultats satisfactoris».

Es tracta d’utilitzar la nina no com a joguina, sinó com a element simbòlic que permet generar dinàmiques que estimulen la persona i li proporcionin experiències de benestar. S’adreça a persones amb diagnòstic de demència en estadi moderat que perceben la nina o nino com un bebè real. A partir d’aquesta percepció es generen dinàmiques que poden afavorir la persona. Explica el centre que, en un estadi de demència moderat, el 47,1% el perceben com un bebè real, el 29,4% el reconeixen com una nina, i el 23,5% no mostren interès per les nines.

L’experiència terapèutica consisteix a donar una nina a una persona que possiblement no sap on és, no reconeix les persones que té al seu voltant, i potser no es reconeix ella mateixa quan es mira al mirall. A partir d’aquest element «la persona malalta interpreta que aquell objecte és un bebè real, adquireix el rol de cuidador i se’n fa responsable», expliquen fonts del centre. A partir d’aquí, aquesta relació amb el nino o nina farà que la persona amb demència tingui «un sentit de relació amb la seva quotidianitat» i un element on expressar «les seves necessitats psicoafectives». «Passarà –en paraules dels responsables del centre– de ser una persona a qui es cuida a ser una persona que cuida, i reflecteix rols del passat».

Aquesta teràpia fomenta la comunicació i la interacció, pot reduir els estats de neguit, angoixa, agitació, agressivitat i deambulació erràtica, i això es pot traduir, també, «en una reducció de la necessitat de l’ús de medicaments antipsicòtics».

Pot incidir positivament també en les activitats de la vida diària. Expliquen els responsables de l’activitat que, «durant els àpats, el fet d’haver de vetllar perquè aquest nadó s’alimenti aconsegueix que la persona romangui asseguda a la taula i participi de l’àpat». I «de la mateixa manera es pot introduir en activitats d’higiene, en el vestir i en el bany, com també a l’hora d’anar a dormir».

El ventall d’activitats que es poden implementar associades a aquest element és tan gran com la imaginació del terapeuta. De manera que es pot utilitzar tant de manera individual com en grup.

La teràpia que es du a terme a la residència igualadina parteix del fet que la persona que atén el malalt no incideix en el paper entre la resident i la nina, perquè així serà l’internat qui decideix el valor que atorga a la nina. Els professionals simplement l’acompanyen en la seva percepció, posant per davant que li sigui quelcom beneficiós i significatiu.