Oriol Junqueras torna a fer d’Oriol Junqueras. Presenta el seu llibre «Contra l’adversitat», però en el seu cap de professor hi té la didàctica com a mètode, la història com recurs i les idees sobre el futur polític i social de país com missatge.

Amb aquell ímpetu amorosit que va captivar desenes de persones en els primers anys de lideratge d’ERC, continua explicant que en l’horitzó hi ha un futur diferent per al país i, sobretot, per als habitants d’aquest país. Junqueras va tornar ahir a Igualada en un acte públic després de sortir de la presó. Va omplir, pràcticament, la platea de l’Ateneu igualadí, en la presentació del llibre que va escriure a la presó, acompanyat a l’escenari d’Enric Conill, cap de llista del republicans a Igualada en les darreres eleccions i portaveu del grup municipal, i Alba Vergés, l’exconsellera de Salut, ara diputada i membre de la mesa del Parlament. I el públic, despullat de banderes, el va rebre dret i el va acomiadar dret després de sentir com el líder independentista republicà els confirmava que «ho farem, ho farem junts, i jo estaré al vostre costat».

Buscar suports

Junqueras va parlar del llibre, però sobretot allò que va tractar va ser del futur del país i en aquest sentit va admetre que a l’independentisme català li cal més suport internacional per poder imposar-se. Va insistir en mantenir el diàleg obert, i va garantir que a ERC «estem disposats al diàleg, perque tard o d’hora hi haurà d’haver diàleg» i va afegir que «no és una actitud d’innocència o d’ingenuïtat, és fruit d’una estratègia». Junqueras defensa que aquest «diàleg» és la base per trobar el suport internacional i que sense aquest suport no hi pot haver independència. «No hi ha independència sense el reconeixement internacional, el necessitem», va afirmar ahir al vespre davant de 200 igualadins que l’escoltaven a l’Ateneu. I va admetre que en el passat, el 2017, quan es va viure el punt determinant del procés, aquest suport internacional no hi era. I encara va afegir: «Sí que és cert que no tenim prou suport internacional a la causa de la independència, però sí que hi ha polítics al món disposats a fer-nos costat si hi ha diàleg amb l’Estat».

Junqueras va recordar que l’alliberament de la presó porta implícites determinades restriccions com els 13 anys d’inhabilitació, que no suposen només no poder exercir càrrec polítics electes, sinó que en el seu cas, també l’impedeix de poder fer el seu ofici com a professor d’història a la Universitat. «Es veu que sóc perillós com a professor», va ironitzar.

El líder republicà va escriure el llibre «Contra l’adversitat» des de la cel·la de la presó de Lledoners. Ho va fer com un intent de donar resposta a algunes de les inquietuds que veia escrita en les cartes dels més joves (en va rebre més de 100.000) que li enviaven al recinte penitenciari. Tot i estar entre reixes, Junqueras va explicar que a la presó no va perdre les ganes d’explicar, que hi va fer classes als interns i va escriure «reflexions sobre l’adversitat». Va explicar la seva estada entre reixes com una conseqüència en una causa col·lectiva i va insistir en què no se’l victimitzés, perquè «hi ha gent que té problemes, com ara malalties incurables i no tenir feina, que són més greus que el pas per la cel·la».

En tot cas, el Junqueras post presó, potser és més reflexiu, però és molt Junqueras. «No serà fàcil, però segur que ningú té més ganes que de sortir-nos-en», va sentenciar ahir.