Els ajuntaments del Bruc (Anoia) i Collbató (Baix Llobregat) rebutgen frontalment la proposta de l’Estat per ampliar la capacitat de l’A-2. En el seu cas, ampliar l’autovia implica la construcció d’una variant en una carena. El Ministeri de Transports i Mobilitat busca salvar el desnivell de la carretera per dotar-la de tres carrils de circulació per sentit, amb el trànsit a 100 km/h. Els dos municipis lamenten que l’obra comportaria «greus afectacions» mediambientals i paisatgístiques i hi presentaran al·legacions. «No té sentit obrir noves ferides al territori», subratlla l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño. Altres municipis afectats per l’ampliació de l’A-2 entre Martorell i Igualada també estudien fer-hi al·legacions.

Una setmana després que el govern espanyol publiqués l’avantprojecte per «adequar i reformar» l’autovia entre Martorell i Igualada amb 532 milions d’euros, alguns dels municipis afectats mostren el seu rebuig a la proposta. Els més contundents són els alcaldes de Collbató i el Bruc, una zona on es preveu la construcció d’una variant en comptes d’ampliar l’autovia actual.

«El ministeri està descrivint una necessitat tècnica i es justifica dient que cal equiparar l’A2 a altres vies d’alta velocitat, però això és un motiu qüestionable en ple any 2022», sosté l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño, que considera que l’obra respon a una lògica «dels anys 90».

Ortuño avisa que el traçat de la variant, a través de la carena i a tocar del Parc Nacional de Montserrat i de l’espai natural de Roques Blanques, «comportarà trams de via situats a 90 metres del nivell del terra i no podrà salvar el desnivell acumulat actual, de 300 metres». «Per molt que facin variants, el territori és com és i el desnivell és insalvable», recalca.

L’alcaldessa assegura que hi ha alternatives per millorar la capacitat de les vies ràpides i facilitar el trànsit de camions sense haver de fer una nova variant ni un tercer túnel al Bruc. Insta l’estat espanyol a aprofitar l’alliberament dels peatges de l’AP-7 i l’AP-2 per incentivar el trànsit en aquestes autopistes, «perquè és molt més lògic». «Mentrestant, a l’A-2 es poden fer millores puntuals en alguns accessos, però no està justificada una obra de 530 milions».

Al mateix temps, Ortuño considera que és un «sense sentit» invertir en noves grans infraestructures «en un moment en què hi ha un clam mundial a favor de descarbonitzar l’economia». Per això reclama a l’estat espanyol que repensi el projecte i inverteixi recursos en fomentar el transport ferroviari de mercaderies, en comptes de fer noves vies ràpides per canalitzar els camions. L’Ajuntament del Bruc està estudiant amb detall l’avantprojecte per tal de presentar-hi al·legacions.

Collbató vol millores

Un procés que també està fent l’Ajuntament veí de Collbató. El seu alcalde, Miquel Solà, també qüestiona la macroobra «mentre els caps d’Estat i de Govern d’arreu d’Europa s’omplen la boca d’anar a cimeres contra el canvi climàtic».

Solà avisa que la variant projectada «acabarà sent una autovia de tres carrils per sentit a poca distància de l’actual A-2» i lamenta que «deixarà algunes zones del poble encapsulades entre les dues infraestructures». L’alcalde proposa al Ministeri invertir els més de 530 milions en millorar l’impacte acústic de l’autovia o bé en soterrar el tram pel municipi.

A Castellolí l’afectació dels treballs per ampliar l’A-2 és «molt important», segons paraules del seu alcalde, Joan Serra. Detalla que entre les obres hi ha previst un tercer túnel amb un traçat nou que obligarà a enderrocar dues cases on viuen famílies així com afectació al tram central del poble. «Gairebé no afecta sòl municipal, només una petita part, i més del 90% del sòl que es preveu expropiar és privat; afecta cases habitades, camps de conreu, vinya, arbres fruiters i també cases que ara tenen un entorn idíl·lic i que els passarà el traçat molt a prop, perdent aquesta tranquil·litat».

A Esparreguera s’oposaven de totes totes a la proposta que l’estat espanyol va presentar inicialment per ampliar l’A-2, ara fa més de quatre anys. A còpia de contrapropostes i reunions, l’avantprojecte resol algunes de les demandes que tenia la localitat respecte l’afectació de les obres al terme municipal. El document els satisfà parcialment, tot i que preveuen presentar al·legacions. En una línia similar han rebut la proposta l’Ajuntament d’Olesa, on també van ser molt reticents quan el 2018 va sortir el primer dibuix. Fonts municipals apunten que ara veuen «més sensibilitat» vers la comarca, però apunten que faran noves aportacions perquè el projecte final «no entengui l’autovia només com una via ràpida, sinó que també ha de servir per cohesionar el territori de forma sostenible i respectuosa amb el medi natural».