L’Ajuntament de la Llacuna està buscant solucions al seu mateix municipi per poder fer front als problemes de subministrament d’aigua. Està fent estudis per poder fer pous i tenir aigua pròpia per no dependre de la que li arriba de l’aqüífer de Capellades. L’actual situació de sequera del país, i la manca d’aigua en aquest aqüífer ha fet que l’Ajuntament hagi de comprar l’aigua d’ús públic a camions, amb un alt cost per a les finances municipals.
Des del mes de maig, l’Ajuntament de la Llacuna aporta cada dia 4 cisternes d’aigua als dipòsits municipals perquè no n’hi arriba dels sistema habitual de l’aqüífer de Capellades. El nivell d’aquesta reserva natural és molt baix des de fa mesos i el Govern de Catalunya ha dictat mesures de restricció a la zona per aquest motiu.
L’aigua que arriba amb camions a la Llacuna «assegura el subministrament d’aigua de boca» als domicilis del municipi. El govern local, però, adverteix que aquesta és «una mesura costosa». Fins ara s’ha pogut evitar aplicar mesures restrictives severes a les cases. Aquest sobrecost en l’obtenció de l’aigua ha fet que l’Ajuntament hagi iniciat contactes amb la Generalitat per demanar suport. També ha iniciat estudis per buscar fonts d’aigua alternatives, com pous que puguin suplir l’aportació habitual de l’aqüífer de Capellades. D’aquesta reserva se’n serveixen una quinzena de poblacions de la comarca de l’Anoia.
Ahir mateix, el Govern de la Generalitat va ampliar el nombre de poblacions afectades per l’alerta hidrològica. S’hi afegeixen l’Empordà, Banyoles, la serralada Transversal i Prades-Llaberia. La nova revisió de les conques internes engloba un total de 129 municipis i ja n’hi ha 279 que tenen restriccions d’aigua. Les quatre unitats incloses a l’alerta no depenen de l’aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous o basses per garantir la demanda. Les mesures impliquen un seguit de limitacions en alguns usos particulars i públics.
