L'Institut Català de les Dones celebra l'acte central de l'Any Natividad Yarza, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement. L'acte consistirà en un diàleg conduït per la periodista Montse Virgili per donar a conèixer la figura de Yarza, la primera alcaldessa escollida democràticament de Catalunya. Hi participaran la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés, la comissària de l’Any, Carme Porta Abad i la comissària de l’Any Francesca Bonnemaison, Dolors Marin Silvestre, que explicarà els actes de la seva commemoració. L'acte tindrà lloc dilluns de 18:30 h a 19:30 h, als jardins del Palau Robert. Yarza va ser alcaldessa de Bellprat, a l'Anoia.

L’acte continuarà amb l’escenificació de Nativitat Yarza per part de l’actriu Magda Soteras. La cloenda anirà a càrrec de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.

Yarza va ser mestra, alcaldessa, republicana, antifeixista, laïcista i miliciana. Va ser la primera dona elegida democràticament al capdavant d’una alcaldia a Catalunya i a tot l'Estat Espanyol.

L'any 1876 la família es va instal·lar a Barcelona. Va treballar com a mestra en diversos municipis fins a 1930, any en què va ser nomenada mestra de l'escola de Bellprat. Afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, va ser membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona i va participar en la creació del Centre Radical Socialista de Bellprat. Va ser també una de les fundadores de la Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona (1931), que volia fomentar la col·laboració de les dones amb la República. En 1933 Yarza va presidir la comissió gestora a l'Ajuntament de Bellprat i va ser triada sotssecretària de la Junta General Constituent del Institut Laic Benèfic de Catalunya.

Després de les eleccions generals de novembre de 1933, Yarza va abandonar el Partit Republicà Radical Socialista i es va afiliar en Esquerra Republicana de Catalunya. Va encapçalar la candidatura a les eleccions municipals a Bellprat al gener de 1934, en les quals va ser triada alcaldessa, i va ser nomenada la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol triada per sufragi universal. Poc després va ser destinada com a mestra, a la Pobla de Claramunt, i va haver d'abandonar l'alcaldia. Durant la Guerra Civil, malgrat tenir 63 anys, es va allistar en la columna del Barri, que la va portar al capdavant d'Aragó, i després es va traslladar a Barcelona per a integrar-se com a mestra del Consell de l'Escola Nova Unificada. Després de la guerra es va exiliar a França, i en 1940 la Comissió depuradora de Magisteri la va donar de baixa com a mestra. Va morir a Tolosa en 1960.