L'Institut Català de les Dones ha celebrat aquest dilluns l’acte central de l’Any Nativitat Yarza Planas i ha reivindicat la seva memòria i l’empremta que ha deixat en la història de les dones. “Recuperar el llegat de Nativitat Yarza avui és imprescindible i urgent, perquè fer-ho no és només un exercici de memòria o de justícia històrica, sinó que ens obliga també a actuar”, ha reivindicat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, en referència a l’alcaldessa de Bellprat, mestra i miliciana que va ser la primera dona triada a les urnes per dirigir un municipi. “Les que ens han precedit no només ens han obert el camí a les dones que ens dediquem a la política”, ha continuat Verge, sinó que “també ens interpel·len des del passat a impulsar els canvis necessaris per garantir una participació veritablement igualitària de les dones a la política, tant als partits i a les institucions, com a les organitzacions sindicals, socials o veïnals”.

La jornada s’ha iniciat amb un diàleg que, conduït per la periodista Montse Virgili, ha profunditzat en la figura de Yarza. “Aquest acte no es nomes una celebració, és atacar directament la desigualtat estructural que és el patriarcat”, ha compartit la directora de l’Institut Català de les Dones, Neus Pocielo Cayuela, que ha afegit que “des de la Catalunya sencera, des dels petits municipis, s’està fent una transformació, s’està fent país, s’està construint república, i Yarza n’és un exemple clar”.

Per la seva banda, la comissària de l’any Yarza, Carme Porta Abad, que va ser la primera diputada escollida al Parlament de Catalunya per ERC, ha volgut emfatitzar que “Yarza no només va ser la primera alcaldessa escollida democràticament, també va ser l’única dona anomenada com a gestora municipal local abans de les eleccions, moment en què va mostrar fortalesa i compromís amb Bellprat, com el va mostrar amb la transformació social del país com a mestra i miliciana”.

L’acte ha continuat amb l’escenificació de Yarza duta a terme per l’actriu Magda Soteras, en què interpretant la mestra i alcaldessa ha fet un repàs dels aspectes més rellevants de la seva vida.

La cloenda ha anat a càrrec de la consellera Verge, que ha recordat que el llegat de Natividad Yarza “també ens anima a continuar treballant i aprofundint en els valors de l’educació republicana”, una educació que ha de servir “per construir una ciutadania critica, compromesa amb la igualtat i la llibertat, valors que avui seguim mantenint ben vius fent que la coeducació sigui un principi transversal a tot el sistema educatiu”.

Verge també ha ressaltat la seva faceta de miliciana, que “ens crida a mantenir-nos alertes i vigilants, i preparades per defensar el que es nostre, el que ens hem guanyat totes, les dones d’ahir i les d’avui”.

Un Any que continua

L’Any Nativitat Yarza Planas, que s’emmarca en les commemoracions oficials acordades pel Govern de la Generalitat per l’any 2022, continuarà amb la inauguració de l’exposició sobre la seva vida les properes setmanes, la qual recorrerà part del país. A més, al llarg dels propers mesos es duran a terme diferents actes en commemoració de Yarza repartits per tot Catalunya

La cloenda de l’any commemoratiu serà al gener del 2023, amb un acte on es convidarà a totes les alcaldesses del país. L’esdeveniment vol ser un reconeixement a la tasca política de Yarza, pionera de la política municipal i referent per a les dones que són a la política institucional.

Yarza, alcaldessa progressista i mestra innovadora

Mestra, republicana, antifeixista, laïcista i miliciana, Nativitat Yarza Planas va ser la primera alcaldessa escollida democràticament a Catalunya per sufragi universal, a les eleccions del gener de 1934. Encapçalava la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a Bellprat, i va ser el primer cop que una força d’esquerres guanyava al municipi. Fou alcaldessa fins que va ser substituïda per disposició militar després dels fets d’octubre.

Va estudiar magisteri i començà la seva carrera de mestra a Santa Margarida de Montbui l’any 1906. Mestra innovadora que seguia les tesis de l’Escola Nova, va exercir de mestra a diferents poblacions de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, ja com a militant del PSUC, es va allistar de miliciana i va realitzar tasques de suport al front d’Aragó fins que va ser traslladada com a mestra. Va ser depurada l’any 1940, quan ja vivia a l’exili a Tolosa de Llenguadoc, on va morir als 87 anys, en l’oblit.