El socialista Jordi Cuadras, vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Anoia, entona un mea culpa col·lectiu i assegura que en el cas de l’atenció a les persones grans ingressades a les residències durant les etapes més fortes de la pandèmia de covid «com a societat no ho vam fer bé». En el decurs d’una trobada sota la pregunta «Estem preparats per a una nova pandèmia?», que va tenir lloc ahir a la Sala de Plens del Consell Comarcal, Cuadras va afegir que «malgrat que els professionals van fer un treball titànic, es va deixar la nostra gent gran en una situació d’indefensió i vulnerabilitat».

Cuadras considera que cal que l’administració «incorpori el vessant salut en aquests equipaments» de manera molt més important que el que hi ha en aquests moments. Justament, la desatenció principal, va ser en aquests aspectes i la pandèmia va posar sobre la taula que a les residències, on hi ha molt interns amb malalties i dependència sanitària, l’atenció no era l’adequada. «La impotència que van sentir els professionals, la que van sentir les famílies que no podien visitar els seus avis i àvies i la dels mateixos usuaris no es pot tornar a repetir», segons el conseller socialista. «I això ha d’anar acompanyat d’una millora de les condicions laborals i retributives dels professionals que es va demostrar que eren essencials i se’ls ha de valorar com a tals», en paraules del Cuadras.

Dins el debat, la taula rodona va proposar millorar la coordinació amb els diferents organismes de l’Administració, protocols més individualitzats per a cada centre i per a cada persona usuària, tenir en compte la infraestructura del centre, contemplar les necessitats i opinions de les persones usuàries i famílies dels centres –qui decideix sobre la meva vida i com la vull viure?–, suport als centres pel que fa als professionals –ràtio, formació i suport–, repensar el model d’atenció a les persones grans –ràtios i característiques–, promoure l’Atenció Integrada Social i Sanitària a través de l’Agència i tenir en compte que en contextos de crisis socials i sanitàries hi ha repercussions multinivell, provocant pobresa i les conseqüents situacions que provoca en les persones grans. Així mateix, cal tenir en compte el paper de la dona.

També es va destacar la importància de l’existència de les residències i la seva atenció la necessitat i importància de tenir cura emocional i acompanyament a les persones professionals, la consciència de canvi de paradigma posant la persona i les seves decisions al centre, la importància en la humanització de les cures, el promoure serveis més petits, més inclusius i més humans, l’aposta pel servei d’atenció domiciliària perquè la cura i atenció es pugui dur a terme en el propi entorn comunitari de la persona gran i la importància de la coordinació entre les administracions i les entitats.