Pastors i ramaders conclouen que cal treballar per mantenir la ramaderia extensiva i les pastures, per conservar el món de la transhumància i els protagonistes del sector consideren que els caldria tenir una veu que els unís, els representés i que fos ben identificable. Aquestes són algunes de les conclusions del segon congrés de la transhumància que ahir va tancar els debats en una trobada a Igualada. El participants en aquest fòrum de debat celebren "l’existència del Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya" i es proposen "fer-ne seguiment per assegurar-ne el seu desplegament", perquè allò que s'hi estableix no quedi tancat en un calaix.

Entre les conclusions del Congrés, els ramaders també es proposen treballar per promoure l’organització del sector de la ramaderia extensiva i per construir un interlocutor clarament identificat que defensi els seus interessos". I al mateix temps creuen que els cal "definir amb urgència una estratègia de comercialització adaptada a cada subproducte de la ramaderia extensiva que garanteixi la supervivència de les explotacions". Els protagonistes del sector tenen entre cella i cella que cal "estimular el manteniment, la valorització i la patrimonialització dels camins ramaders de Catalunya", perquè continuïn com a vies de trasllat de ramats i la transhumància, que consideren que és un pràctica amb benefici agroambientals. En aquest sentit demanen una llei catalana de camins ramaders. I demanen treballar per fer una relació dels camins ramaders.

La segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que es va inaugurar el passat 7 d’octubre al Pont de Suert i s'hatancat aquest divendres a Igualada, tenia com a objectiu reivindicar la importància de la transhumància i els camins ramaders. ¿Ha estat oganitzat per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida

La tercera i última jornada del congrés, la d'Igualada, s’ha desenvolupat entorn l’eix Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals; centrat en analitzat aspectes clau per la conservació del territori com són la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipament associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.

Laia Batalla i Maria Díaz, responsables de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, han estat les encarregades de presentar i conduir la darrera sessió del congrés. Una jornada que s’ha iniciat amb la ponència “Percepció dels ramaders i ramaderes sobre el present i futur de la transhumància”, a càrrec de Daniel Villalba, del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL), “que els ramaders destaquen el benefici de l’aprofitament de les pastures d’estiu per als ramats però que la transhumància feta a peu està a punt de desaparèixer i no té relleu”.

Seguidament Juan Luis Gázquez Guerrero, gerent de la Fundación MonteMediterráneo, ha presentat un nou model de gestió per la transhumància treballat en el grup operatiu Ovinnova. Segons Gázquez “ per garantir la la persitència de la transhumància cal dotar de suport específic a les explotacions que la desenvolupen i garantir un escenari fixe d’interlocució entre l’administració i el sector transhumant. La Taula intercomunitària iniciada en el marc del projecte i Comunicat de premsa que encara està en actiu és una via important per desenvolupar projectes realment adaptats al sector”.