"Aquí estem més de tres-cents metres per sobre d'Igualada", explica l'igualadí-calafí Bernat Dàmaso. Aquest jove ha impulsat els darrers cinc anys la taverna calafina de Cal Macarró, una ocupació que ha compaginat amb la seva tasca de dissenyador gràfic. A més, Dàmaso ha estat director de la COMTCASE, organitzadors del Festival de Música Tradicional de Calaf, que se celebra a final de juny cada any.
Dàmaso recorda que "les divisions comarcals es van fer amb paràmetres diferents que els que tenim al dia d'avui". El promotor de Cal Macarró veu amb simpatia la creació de la nova comarca, però si Calaf vol ser-ne la capital "no pot deixar escapar les coses així com així. Hi ha una lògica per ser una comarca diferenciada, però falta saber si amb aquest canvi de límits comarcals millorarem d'alguna manera, no ho tinc gens clar". Tem que no es produeixi cap canvi substancial en la zona, i "per continuar tenint els mateixos problemes, potser no val la pena".
Recordant el passat comú del territori de l'Alta Segarra i el "municipium sigarrensis" que anomenava Prats de Rei a l'època romana, Dàmaso considera de sobres justificada en l'àmbit de la tradició l'existència d'una nova comarca, però afegeix que "una comarca empobrida, en què les empreses tanquen i ja no en queden gaires... Abans de deixar de ser anoiencs, crec que és millor que deixem de ser espanyols i ja ens organitzarem".
