L´Ajuntament de Calaf té sobre la taula un gran projecte de transformació urbanística de la població per als propers anys. La diputació de Barcelona ha entregat aquesta setmana, a l´alcalde, Jordi Badia, una proposta de reurbanització de la carretera de Manresa, una via que travessa de cap a cap el nucli de població. És una gran obra, que podria tenir un pressupost superior als 6 milions d´euros, que si es vol tirar endavant s´hauria de plantejar «per fases» i «a partir del 2019», segons Jordi Fàbrega, diputat de Carreteres de la Diputació, que va ser qui ha fet lliurament del document a l´alcalde.

Jordi Badia (ERC) considera que la carretera de Manresa és un dels punts que ha vist que precisa d´una actuació perquè va estar concebuda com una carretera, però en aquests moments és pràcticament un carrer del nucli urbà, que passa en paral·lel a la vida del tren. Les connexions amb carretera han variat en els darrers anys. El planejament urbanístic, d´altra banda, si ha de preveure una via per circular d´est o oest no seria aquesta, sinó que es preveu desenvolupar una variant al sud de la població, des de la zona dels polígons a la carretera Llarga. Un projecte, però, que ens aquests moments no està plantejat.

La proposta que fa la Diputació planteja una pacificació del trànsit, deixant la calçada al mínim imprescindible per a la circulació i guanyant la festa per a voreres. La zona de vianants ampliada i amb arbrat. I els 2 quilòmetres d´intervenció es plategen amb rotondes i amb passos zebra lleugerament elevats per reduir la velocitat dels vehicles. També l´estretor de la calçada farà un efecte de reducció de la velocitat entre els conductors.

Aquest és un projecte que il·lusiona, en la mateixa mesura que la seva magnitud supera pes possibilitats de l´economia de l´Ajuntament de Calaf. Els més de 6 milions d´inversió s´haurien de repartir en una proporció que podria ser d´un 45% per la Diputació i d´un 55% per l´Ajuntament. L´ens provincial és el titular de la carretera i m´assumiria la part central, la de la calçada, mentre que la reurbanització de voreres l´hauria d´assumir l´Ajuntament, i tant Badia com Fàbrega estan d´acord amb aquest plantejament com a idea general, abans d´assumir el repartiment final de la intervenció.

Per facilitar la transformació, el projecte està plantejat inicialment en sis fases o trams, però amb tot i això Jordi Badia descarta plantejar-lo per al 2017 o el 2018. De fet, Jordi Fàgrega assegura que tampoc la Diputació el podria afrontar en aquest dos propers anys, ja que aquest període de 24 mesos és aproximadament el que necessita l´administració per fer tot el procediment fins a tenir el projecte constructiu i poder fer la licitació de les obres. Per tant, si l´Ajuntament vol dur a terme el projecte haurà de preveure´l a partir d´aquesta data.

Fàbrega admet que aquest és un gran projecte per a una població de poc més de 3.000 habitants, però també manté que aquestes operacions de transformació afavoreixen els nuclis. En qualsevol cas, s´haurà de tenir en compte que el 2019, inicialment és un any d´eleccions municipals i la previsió d´obres també pot estar condicionada a aquesta circumstància.

D´altra banda, Fàbrega va demanar a Badia que un projecte d´aquesta magnitud es fes amb algun tipus de procés de participació dels veïns, per poder afrontar millores o canvis que es proposin abans de fer la redacció del projecte constructiu. L´Ajuntament de Calaf té des d´aquesta setmana un document amb la justificació tècnica de la intervenció que es proposen, amb plànols generals sobre la intervenció i amb diferents imatges simulades de com podrien quedar alguns dels trams després de la intervenció proposada.

Badia explicava que en aquests moments es fa difícil poder passejar per la zona i seguir tot el recorregut sense haver de canviar de vorera. I, de la mateixa manera, tenir aquest espai endreçat faria un servei al ciutadà i donaria una nova imatge de Calaf.