El doctor Jordi Monedero, actualment director Assistencial de l’Hospital Universitari d’Igualada i en la primera fase de la pandèmia Cap d’Urgències del mateix centre, reclama que hi hagi una revisió sincera i a fons de com es va actuar en les primeres setmanes de la pandèmia.

Ha passat una segona onada del virus i l’hospital d’Igualada no surt als diari com en la primera, això vol dir que alguna cosa ha canviat.

Sí, vam tenir molts aprenentatges forçosos a la primera onada. Vam establir quatre fases d’activació de l’hospital en funció de la pressió assistencial, i, normalment, una setmana abans d’entrar en una fase nova ja fèiem el canvi en prevenció. A la part d’hospitalització, aquesta tardor ens hem quedat en fase 2. A nivell d’urgències i UCI sí que hi va haver dues setmanes que vam passar a la fase 3.

La pandèmia va tenir una alta incidència a l’Anoia. No tots els malalts ni morts per covid-19 han passat per l’hospital, però les xifres d’aquest centre indiquen que hi ha hagut més de 1.200 ingressats amb una prova de PCR positiva i prop de 160 morts.

Han mor un 10% dels ingressats, aproximadament, i no estem fora dels marges de l’atenció hospitalària del país, sobretot comparat amb aquells llocs on hi ha hagut un pic molt alt. Ara se’ns mort menys gent? Sí, però hem de tenir en compte que ja se’ns va morir molta gent susceptible en la primera onada. I abans d’aquesta segona onada hem intentat protegir molt més la gent més fràgil davant el virus. Les xifres globals són més o menys les mateixes que té tothom. Sempre depèn de l’impacte comunitari que tu tinguis. Si a la comunitat tens molta infecció, a l’hospital t’arribarà més gent molt greu, i d’aquesta gent més greu una part important anirà a la UCI i una part es moriran.

A la primera onada, a més els faltava informació del virus i les seves afectacions?

Teníem molta afectació. Les grips que estàvem veient no eren grips, eren covid. I van tenir una allau de malalts. Alguns dies, fins a 60 malalts. Nosaltres tenim una mitjana d’ingressos entre 18 i 24 malalts. Hi va haver quatre dies seguits que hi havia 30 ingressos de dia i 30 de nit. Va ser quan vam haver de derivar malalts a altres centres. No per una qüestió d’espai, sinó de manca de professionals. En teníem molts de malalts.

Aquella dura experiència va servir per afrontar la segona onada?

Sí. Ara, la primera obsessió és que puguem atendre sense que entri el covid a la resta de l’hospital. El primer cop, nosaltres vèiem que teníem pneumònies i que no casàvem amb la grip. Teníem molts problemes per poder fer proves i ens tardaven tres dies a donar el resultat. Podíem tenir el malalt a urgències sense poder-lo ingressar tres o quatre dies. Bé tota aquesta situació va ser molt difícil. Ara tenim proves per fer un diagnòstic, les podem fer nosaltres, tenim clar si un pacient és covint o no ho és.

Faltava material bàsic, de protecció, per exemple.

Nosaltres no vam tenir un trencament d’estoc d’epis, però vam tenir una fase prèvia on segur que hi havia malalts de covid sense identificar. I en el moment pic, nosaltres teníem més de 300 persones de baixa d’una plantilla de 1.000. Això va condicionar la nostra capacitat d’absorció i vam haver de fer trasllats.

Ara la situació no ha estat tan greu com el mes de març. La resposta que pot donar l’Hospital, avui, és notablement millor?

Fins a un 60% d’ocupació podríem suportar la pressió de casos covid, ara. A partir d’aquest nivell hauríem hagut de tornar a modificar consultes externes, hospitals de dia, quiròfans... I el principal factor limitant hauria estat la manca de professionals. El que sí que sabem és que és molt important que no entre el virus a l’hospital, que el tinguem aïllat, perquè quan el descobreixes tard passa com en algunes residències d’ara que diuen 70 malalts de 75 residents, com pot ser? Les primeres fases poden ser molt insidioses, sense massa simptomatologia, i no te n’adones i la gent es va contaminant. Ara tenim moltes mesures restrictives.

Alguns dels casos tractats, i greus, han estat del propi personal. El cas de l’Àngel, per exemple, que va ser el malalt més temps ingressats a l’UCI i que va morir unes setmanes després de sortir-ne. Ha estat dur per a la plantilla?

El cas de l’Àngel era molt delicat. Estava en una situació molt làbil. Va ser molt dur. Hem tingut dos professionals que han estat molt malament. Una era una infermera d’urgències i l’altre, l’Àngel. Al servei d’urgències, quan aquesta persona va sortir de l’UCI i va tirar endavant hi va haver un abans i un després. L’equip estava molt tensionat per aquesta situació. I a l’UCI va passar el mateix. I quan va morir va tornar a ser un cop dur.

Igualada va ser una mica el conillet d’indies dels hospitals mitjans del país?

Quan parlem del grip, els epidemiòlegs veuen que a la Catalunya central arriba una mica abans que a altres llocs. No em demani per què, perquè no està estudiat prou a fons, però és així. I en el cas del covid va ser una situació semblant. Vam veure que hi havia una certa sensació de perill i que teníem pneumònies que no vèiem bé perquè no podíem demanar una PCR. I hi havia unes demores brutals, de 72 hores... Hi ha hagut elements crítics de la fase inicial que no tornaran a passar, que espero que no tornin a passar. Crec que no s’ha fet un exercici de revisió prou rigorós i prou científics de quines coses s’haurien hagut de fer diferent en una fase inicial.

Qui no deixava fer una PCR?

Salut Pública.

A Igualada hi ha 10 UCI i en aquesta segona fase hi ha hagut fins a 8 o 9 malalts covid ingressats. Està ben dotat l’Hospital?

Sempre hem mantingut dues UCS sense malalts covid per poder atendre cirurgies greus, temes cardiovasculars... I tots els malalts que no necessitaven intubació invasiva els teníem a urgències.

En necessiten més?

No. Tenim una UCI amb 5 habitacions UCI i 5 de semicrítics. Els 18 llits que vam arribar a preveure per a la segona fase de la pandèmia han estat suficients. En una situació normal, podriem pensar en tenir 6 llits per a crítis i 6 per a semicrítics i donaríem resposta a tota la necessitat mèdica de l’Hospital, segur.