L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat l'alerta per sequera de 14 municipis de l'Anoia que s’abasteixen de l’aqüífer del Carme Capellades, la principal font d’abastament d’aigua de gran part de la comarca. Amb l'entrada en alerta d'aquesta unitat d'explotació, s'apliquen les primeres limitacions i restriccions als diferents usos que s’abasteixen de les xarxes d’aigua potable. Els municipis afectats de la comarca per aquesta mesura són els següents: Vilanova del Camí, Vallbona d’Anoia, la Torre de Claramunt, Santa Maria de Miralles, Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Claramunt, Orpí, Òdena, la Llacuna, Jorba, Igualada, Carme, Capellades i Cabrera d’Anoia.

Degut a la falta de pluges dels darrers mesos en aquesta zona, aquesta reserva d'aigua subterrània, fa unes setmanes que està per sota dels 323 metres sobre el nivell del mar (concretament avui està a prop dels 322 metres). Tot i que aquesta no és la cota més baixa a la que ha arribat l’aqüífer (en el 2017 va estar a un nivell de 317 metres), l'ACA ha declarat l’estat l'alerta, tal i com determina el Pla de Sequera, amb l’objectiu d’anticipar-se i fixar mesures per alentir el descens de reserves d’aquesta massa d’aigua subterrània. La sortida de l’estat d’alerta es produiria quan l’aqüífer se situés al voltant dels 330 metres per sobre del nivell del mar.

Restriccions d'ús i consum d'aigua

En relació amb els usos urbans, existeixen dos tipus d'afectacions. D’una banda, limitacions particulars per determinats usos urbans que han d'acomplir tots els municipis, com són les de reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fons ornamentals, la neteja de carrers o la limitació en l’ús d’aigua per a piscines.

D’altra banda, s’estableix una limitació del consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no se supera aquest llindar.

Les empreses operadores hauran de comunicar a l’ACA, amb caràcter mensual o trimestral (en funció del seu volum), les dades de volums subministrats a cada municipi i els volums captats.

La resta d'usos hauran de reduir els seus consums en funció del tipus: el reg agrícola el 25%, els usos ramaders el 10%, els usos industrials el 5%, els usos recreatius que impliquin el reg el 30%, i altres usos recreatius el 5%.

Aportacions des de la xarxa Ter-Llobregat

El Pla de Sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l’aqüífer i les del sistema Ter-Llobregat. Mentre duri la situació d’Alerta, els municipis que disposen d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter Llobregat.

Què és el Pla de Sequera?

El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l’eina que ha de permetre millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El pla substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

A més de l’estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d’explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l’escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d’altres. En aquestes unitats d’explotació s’han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s’afronta un període en el que, en general, les necessitats d'aigua son més reduïdes.

Cinc escenaris diferents

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).