L’alcalde dels Hostalets veu un futur difícil per al CRIP si no es resol el dèficit

La descoberta del Pierolapithecus catalaunicus ha significat un gran avenç en l’estudi de la història. La ciència, la cultura, sovint no van agafats de la mà de la realitat econòmica. Vint anys després de la seva troballa, mantenir actiu l’espai que en fa difusió és un càrrega econòmica perquè el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) de l’homínid que es va trobar, conegut com a Pau, genera dèficit al pressupost municipal dels Hostalets de Pierola.

La troballa d’en Pau va tenir repercussió mundial i va posar el municipi al ulls de tots els mitjans de comunicació de tot el món. L’estudi realitzat per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) va sortir publicat a la prestigiosa revista científica Science el 19 de novembre del 2004, convertint-se en portada de premsa tant nacional com d’arreu del món. Després de la troballa es va crear un espai museïtzat per mostrar-lo, per explicar-lo, el CRIP. Tot i aquest gran reconeixement, el municipi ha tingut un retorn insuficient. Ara, després de 20 anys, l’alcalde, Gerard Parcerisas, assegura que «la despesa que comporta és del tot insostenible, només hi ha dèficit».

El Centre de Restauració i Interpretació Palenteològica (CRIP) és un projecte dirigit per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola va néixer amb la voluntat d’esdevenir un espai de trobada, formació de professionals i de transferència de coneixements, alhora que agent actiu en la protecció i preservació del patrimoni paleontològic i la seva difusió a la ciutadania. Entre altres tasques, aquest centre proposa visites, tallers i d’altres propostes educatives, però tot i aquestes activitats. «La despesa que comporta és del tot insostenible», assegura Parcerisas.

El pressupost que es destina actualment des de l’Ajuntament és de 173.900 euros. «Una xifra que per res es recupera», segons Parcerisas. L’alcalde creu que això és degut al fet que «ens trobem en un país on hi ha molt poca cultura de museus, la gent no marxa un cap de setmana a visitar un museu».

I quina seria la solució? Parcerisas pensa que un dels temes que podrien fer-ho viables seria «poder fer un museu que convidi més a venir, un museu que et transporti a l’espai on vivia en Pau i fer que la gent vulgui venir».

Ara fa 20 anys

El 4 de desembre del 2002, en el transcurs de les obres de reparació d’un camí a prop del barranc de Can Vila, va deixar al descobert una vèrtebra i una costella entre el sediment remogut per les màquines. L’endemà va aparèixer una falange i, finalment, es va trobar un crani amb aspecte de primat. Durant les campanyes del 2003 i 2004 es van aconseguir recuperar més de vuitanta restes de l’esquelet d’aquest individu i, a partir d’elles, es va descriure un nou gènere i espècie de primat. Aquest era el Pierolapithecus catalaunicus, conegut i batejat com a Pau, o com l’anomenen els veïns i veïnes del municipi, «la bèstia de foc».

L’alcalde dels Hostalets de Pierola explica que aquesta troballa «ha estat gràcies, o per culpa, de l’abocador». La descoberta d’en Pau no es va fer en un jaciment convencional, sinó que va aparèixer mentre es treballava per adequar un abocador. De fet, l’abocador més gran que hi ha a Catalunya i el qual s’ampliarà més en els propers anys per una aprovació (del 58% dels vots) d’una consulta popular en la qual van votar els veïns dels Hostalets.