Quiosc Regió7

Regió7

L’Anoia alerta de l’allau de peticions de parcs eòlics i solars

Alcaldes, veïns i ecologistes són partidaris de les fonts renovables, però avisen del fort impacte ambiental i diuen que «no pot ser a qualsevol preu»

L’Anoia alerta de l’allau de peticions de parcs eòlics i solars MIREIA_ARSO

«Renovables sí, però no a qualsevol preu». És la frase amb què coincideixen tant ecologistes i veïns com alcaldes dels municipis afectats davant la sobtada allau de projectes per construir megaparcs eòlics i fotovoltaics a l’Anoia. Segons denuncia la Plataforma Preservem l’Anoia,a la comarca hi ha ara en marxa 105 molins, i en els diferents projectes que encara s’hi han d’executar hi ha prevista la construcció de 129 molins i 1.070 hectàrees per a plaques solars en sòls no urbanitzables.

L’Anoia alerta de l’allau de peticions de parcs eòlics i solars

Un portaveu de la plataforma, Jesús Anguita, es pregunta en declaracions a Diari d’Igualada «quina necessitat hi ha de generar tanta energia quan cada vegada es consumeix menys?». Els ecologistes sostenen que la «febre» eòlica i fotovoltaica «no respon a una necessitat de país» sinó que «és un model impulsat per l’oligopoli de les elèctriques de l’IBEX 35 que han esgotat els combustibles fòssils, i ara s’apunten a les renovables».

L’entitat no s’oposa a les fonts renovables, però sí a grans projectes que veuen poc respectuosos amb terres agrícoles i paisatge. Jesús Anguita lamenta que «amb els parcs eòlics i de plaques solars es continuï perpetuant el mateix model d’explotació de recursos, d’aprofitament de les zones rurals i d’impacte sobre la biodiversitat». I avisa que «no s’està tenint en compte els costos de colonitzar el sòl agrícola i forestal amb plaques solars i molins de 200 metres».

Per a Preservem l’Anoia, l’elevat nombre de projectes previstos a la comarca tampoc encaixa amb la Llei catalana del canvi climàtic del 2017 «basada en un model descentralitzat». El grup assenyala com a detonant de l’actual situació el decret llei 16/2019 que facilita la instal·lació d’aquestes infraestructures. «Des del 2019, a l’Anoia s’han presentat desenes de projectes per instal·lar grans centrals eòliques i fotovoltaiques», manifesta Anguita.

El portaveu de la plataforma mediambientalista recorda que a aquesta preocupació s’hi ha afegit la que genera la Molt Alta Tensió (MAT) de Forestalia que ha de passar per poblacions com Bellprat, Tous, Montbui o Castellolí.

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Jesús Miguel Juárez Schummi (Ara Montbui), defensa que estan en total «desacord amb la MAT» i que respecte a les renovables cal un equilibri: «sí, però amb sentit comú». Segons Juárez, «no ens agradaria pujar al cim de la Tossa i trobar-nos als peus un paisatge «amb hectàrees i hectàrees de plaques solars». A l’Ajuntament s’hi han presentat peticions (a Montbui hi ha previstes 132,7 hectàrees de plaques fotovoltaiques) però encara no se’ls ha donat una resposta. «No tenim ni necessitat ni pressa en aquest sentit», sosté Juárez.

A Bellprat, el municipi més petit de la comarca, on hi ha planejada la instal·lació d’una desena d’aerogeneradors, una planta fotovoltaica de 65 hectàrees i el pas de la línia de molt alta tensió, els veïns van restringir el juliol passat l’accés rodat al poble com a protesta i per evitar l’entrada de màquines al poble. L’Ajuntament, que té molts pocs recursos, ha pagat de la pròpia butxaca serveis externs perquè els ajudin a defensar-se i fer les al·legacions.

«Els hi ha tocat una mica de tot», ironitza en to de denúncia Jesús Anguita de Preservem l’Anoia.

A pocs quilòmetres, a Sant Martí de Tous, l’alcalde David Alquézar (ERC), diu que també ho viuen «amb preocupació», però «som conscients que el departament d’Acció Climàtica està treballant per fer una mica més racionals tots aquests projectes». Alquézar alerta que «la solució és difícil. «Si no volem implantar parcs o renovables en el nostre territori, ens veiem condicionats pel model de la MAT que ens ve de fora el país i que absolutament no volem», reflexiona crític.

«No és el nostre model»

Amb tot, l’alcalde de Sant Martí de Tous destaca que el dels macroprojectes de les renovables «no és el nostre model». Alquézar reitera que «som pobles agrícoles que havíem estat una mica oblidats de tot, i ara se’ns exigeix una responsabilitat excessiva». Sant Martí de Tous «fa 10 anys que té totes les cobertes municipals plenes de plaques solars», segons fa èmfasi el batlle.

David Alquézar coincideix en apuntar que «en comarques de secà, amb ametllers o cereals, el decret 16/2019 va suposar una allau de projectes» i ho va fer «d’una forma molt irracional». Però matisa que «la modificació del decret del 2021, va posar-hi seny amb condicions una mica més raonables, i la majoria de projectes el que han fet és reduir les hectàrees al 40% o per sota».

«Encara és massa pel nostre poble, sabem que a les àrees urbanes és difícil trobar-hi els espais per aquests grans projectes eòlics i solars, però s’ha de fer amb uns percentatges que siguin coherents i equitatius», demana Alquézar.

Un altre dels alcaldes consultats per aquest diari, és el d’Òdena, Francisco Guisado (PSC), que assegura que ara mateix estan pendents del catàleg del paisatge del Penedès que recull els valors i l’estat de conservació de diferents paisatges de la Conca d’Òdena i ha de quedar inclòs al pla territorial de la vegueria, que penja del departament de Territori, per ajudar a establir mesures de preservació a la zona.

No és l’única salvaguarda amb què confien. Guisado recorda que l’ajuntament està treballant des de 2021 «en una regulació municipal que permeti reglar quin tipus d’instal·lacions es poden implementar i a on haurien d’anar situades».

Segons avisa l’alcalde, l’impacte no el generen només els molins o les plaques fotovoltaiques sinó els pals i el filat per transportar l’energia. «Tot el que pugui anar soterrat ha d’anar soterrat i més si és a prop de cases», defensa Guisado. A Òdena «hi ha un tram que va aeri perquè al final tot conflueix en la subestació elèctrica de la Pobla», lamenta.

Els projectes avancen

Des de la plataforma Preservem l’Anoia alerten que hi ha 8 projectes que «han passat a exposició pública». D’aquests, Bellprat i Òdena, estan ja «en fase d’aprovació».

«Són projectes de multinacionals, tramitats directament a Barcelona on les persones que vivim i treballem al territori no tenim ni veu, ni vot», s’exclama Jesús Anguita.

Conscienciar la ciutadania de l’impacte

A principis de 2021, un grup de veïns de municipis afectats pels futurs macroparcs, de Bellprat, Argençola, Tous, Òdena, Santa Margarida de Montbui, Jorba, La Llacuna, Veciana, entre altres, es van agrupar per organitzar mobilitzacions i donar a conèixer a la ciutadania l’impacte en el territori d’aquests parcs que es volen ubicar a l’Anoia. És en aquest context que aquest gener s’ha pogut visitar a la Biblioteca de Cal Font d’Igualada, l’exposició itinerant «Preservem l’Anoia», una iniciativa de l’associació formada per veïns i entitats ecologistes. A l’exposició es mostren mapes i plafons sobre els projectes i també hi ha informació sobre els models de producció i distribució d’energia elèctrica a partir de fons renovables, el centralitzat o el model distributiu de proximitat, que és el que ells defensen.

Oposició frontal a la MAT de Forestalia que passaria molt a prop de nuclis habitats

Els ajuntaments de la comarca de l’Anoia com Sant Martí de Tous s’oposen totalment a la construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que l’empresa Forestalia vol construir i que afectaria 8 comarques catalanes, tal com ha recordat l’alcalde de Tous, David Alquézar. Es tracta del projecte MAT Valmuel-Begues (440kv), que tindria 182,22 quilòmetres de longitud.

En el cas de l’Anoia passa molt a prop de nuclis habitats i parteix municipis com Bellprat, Sant Martí de Tous, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Piera, Masquefa i els Hostalets de Pierola. Per això, Alquézar confia que hi hagi un front comú contra el projecte amb la resta de municipis de la comarca afectats per mostrar «múscul». Assumir-lo «suposaria un impacte brutal al territori», amb torres de més de 80 metres.

Compartir l'article

stats