Montserrat Argelich, presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada: «Al principi va costar acceptar un lideratge femení»

Montserrat Argelich i Solé, nascuda a Igualada l’any 1982, és llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Després d’un temps treballant a la indústria alimentària, en l’àmbit de la higiene i la desinfecció industrial i en el sector dels fertilitzants i els fitosanitaris va decidir reorientar el seu futur professional i es va formar en teràpies energètiques fa un parell d’anys. Va ser regidora i consellera comarcal representant ERC, en ambdós casos a l’oposició. El desembre va dimitir. Ara es dedica a preparar les municipals. De jove, havia jugat a voleibol i és amant dels animals.

Tot i aquestes feines i hobbies, Argelich té una feina i afició més des de fa força anys. De fet, des que va néixer. Els seus pares van decidir fer-la sòcia de l’entitat Antic Gremi de Traginers d’Igualada i no se n’ha mogut. Li ve de família. El seu pare ja n’era soci i el seu avi havia estat un temps a la junta de l’entitat. D’altres avant-passats també formaven part del gremi. «Des de ben petita he viscut la festa, quan ja pujava als carruatges», explica. I ha passat per totes les etapes. Va començar a viure la festa com a nena, va passar a col·laborar amb l’entitat, comenta que «anava a vendre tortells», i a poc a poc hi va anar dedicant més hores, fins que quan tenia 20 anys va entrar a formar part de la junta directiva. Ara, que en té quaranta, ja pot dir que fa mitja vida que es dedica a l’entitat.

Des de llavors sempre ha estat a la junta excepte en un període de quatre anys en què se’n va apartar perquè va ser mare. El 2016, l’Antic Gremi de Traginers feia un relleu en la presidència i l’hi van proposar el càrrec a ella. «La primera reacció va ser dir que no, però es va arribar a l’assemblea i em van votar, i vaig acceptar el repte de ser presidenta». Així, els primers Tres Tombs que Argelich va viure amb aquest càrrec va ser els de l’any 2017.

Argelich és la primera dona presidenta del Gremi, un gremi que havia estat liderat, tradicionalment, per homes. «Al principi va costar una mica acceptar aquest lideratge femení, no tant per la junta, sinó potser més des de fora», assegura. A l’entitat tothom treballa molt, però «és necessari que algú lideri, i això no va ser fàcil. Quan vaig entrar era molt jove i a la junta hi ha gent de totes les edats, no va ser fàcil, per exemple, dir a algú que té més experiència que tu que les coses s’han de fer diferent perquè la normativa ha canviat». De fet, la primera gran tasca, entre moltes, que Argelich va haver de comandar va ser la digitalització i actualització de l’entitat, «posar-la al dia normativament, assegurar els voluntaris i domiciliar dades bancàries per al cobrament dels socis», entre altres qüestions.

Tot i aquestes dificultats, tenia una cosa molt clara i un repte clau que va posar sobre la taula a l’acceptar la presidència. Ella és amant dels animals. I és per això que un dels punts clau va ser el benestar animal. «La festa s’ha de preservar mantenint i millorant la qualitat, deixant de banda la quantitat», amb aquest lema la igualadina va posar com a prioritat mantenir la qualitat dels Tres Tombs, adaptant-se en l’àmbit normatiu, tal com imposa la Federació i la Generalitat.

Amb tota una vida submergida en aquest món, només ha tingut un ensurt. Va ser en els Tres Tombs d’Esparreguera, quan se li va esverar el cavall que muntava el seu company, amb tan mala sort que una pota li va quedar encallada al fre del carruatge del davant. El cavall es va alterar en un moment en què hi havia l’orquestra tocant «potser aquell cavall no estava acostumat a sentir música en el seu dia a dia». Ella va sortir de l’escena, perquè no podia ajudar muntada a cavall. Potser va ser en aquest moment que va tenir clar que el seu lema seria aquest. De fet, en els darrers Tres Tombs d’Igualada, que van tenir lloc el cap de setmana passat, l’orquestra només va tocar durant el primer tomb i en marxa. Abans tocava en el primer tomb i els dos darrers estaven estàtics a la Rambla.

Actualment, Argelich ja es troba en el segon mandat i al llarg de tots aquests anys hi ha dedicat molt temps de manera altruista i voluntària. «No vull ni comptar-les, les hores que hi passo, però per sort ho he pogut fer», afirma. Argelich ha tingut feines amb un horari flexible que li han permès compaginar la vida professional amb el que més estima.

Argelich és mare de dues nenes, que, «evidentment», són sòcies de l’entitat, però no té tan clar que elles segueixin aquesta vinculació familiar. Ara «viuen la festa i els agrada, però ho viuen molt diferent que d’altres nens i nenes. Al final quan venen èpoques de tanta feina, elles veuen que la mare passa moltes hores fora de casa perquè té reunions de traginers». La feina, el partit, els traginers, la família ja li ocupen moltes de les hores del dia, però encara ha buscat un espai per ser membre de l’AMPA de l’escola de les seves filles.

Al llarg d’aquests anys presidint l’Antic Gremi de Traginers, ha hagut d’afrontar moments complicats, com les restriccions imposades arran de l’esclat de la covid, que va obligar a viure els Tres Tombs d’una manera simbòlica; però també ha estat al capdavant de l’entitat en moments de celebració, com el bicentenari de l’any passat, en què es van organitzar tot un seguit d’actes per festejar-ho. Per a Argelich, ser presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada «ha suposat un gran aprenentatge per a mi, però també ha estat un gran aprenentatge per a molta gent».